Vini Jr. Ni racisme ni odi

Un dròpol (“astut que obra amb males arts”, segons l’IEC) es un dròpol sigui blanc, negre, groc, vermell o color de gos com fuig. Hi ha racisme i hi ha odi a la societat i en el futbol. En el professional i en l’aficionat. Però el cas Vinícius no és un cas de racisme, ni un cas d’odi. Per racistes que siguin els energúmens que li criden “negre”, “mico” i d’altres icones del racisme de gran consum. Fugim dels tòpics. Hi ha milions i milions de víctimes del racisme. Blancs, negres, grocs, vermells o color de gos com fuig. Però Vinícius no n’és una. Ni de racisme ni de delicte d’odi. Vinícius és elit, classe econòmica privilegiada i potentada, i no són precisament les víctimes del delicte d’odi. Que Vinícius lideri o se’l vulgui fer liderar una campanya contra el racisme i l’odi per les seves epopeies al camp és un insult a la intel·ligència i als milions de víctimes reals que ho pateixen. La cridòria, la verborrea i els insults en les pràctiques esportives se n’han anat de mare. En les competicions de base, en els partits de mainada i en l’esport de formació. Se me’n fot de Vinícius, de les seves provocacions i del seu ploricó. És una baula mes de la denigració de l’espectacle i de la grapejada als valors. El color de la pell, sigui quin sigui, no eximeix de l’estupidesa i el que sents als camps de futbol n’és la sublimació. Clubs, federacions i governs s’han de posar a tallar-ho ja. El plor i les piulades de Vinícius Jr. no són la solució. Són part del problema.