Quin cost té el canvi climàtic?
Les conseqüències del canvi climàtic es fan cada vegada més evidents sobre l’ésser humà, sobre el paisatge i sobre el mateix clima. La sequera que estem patint a Catalunya i que està fent tensionar els diferents sectors econòmics (pagesia, turisme, indústria...) és un exemple vigent que, alhora, té importants conseqüències econòmiques. L’Agència Europea del Medi Ambient ha avaluat aquestes pèrdues segons els fenòmens meteorològics i climàtics extrems a Europa. L’estratègia d’adaptació de la UE 2021 té com a objectiu fomentar la resiliència i garantir que la UE estigui ben preparada per gestionar aquests riscos i s’adapti als impactes del canvi climàtic. A la UE, entre el 1980 i el 2022, aquests fenòmens extrems van tenir un cost econòmic d’uns 650.000 milions d’euros. Les que s’emporten la major part del pastís són les inundacions, amb un 43%; les inclemències meteorològiques (tempestes, llamps, calamarsa...), al voltant del 29% del total, i les onades de calor, amb el 20% de les pèrdues globals. Els fenòmens que han succeït entre el 1980 i el 2022 amb més cost econòmic són les inundacions del 2021 a Alemanya i Bèlgica (44.000 milions d’euros), la sequera i la calor del 2022 a tot el continent (40.000 milions), les inundacions del 2002 a l’Europa central (34.000 milions), la tempesta Lothar del 1999 a l’Europa occidental (17.000 milions), la sequera i l’onada de calor del 2003 a tota la UE (17.000 milions) i la inundació del 2000 a França i Itàlia (14.000 milions). Els costos avaluats segons les diferents dècades van ser de 10.400 milions d’euros entre el 1981 i el 1990, de 12.200 milions el període 1991-2000, de 14.700 milions el decenni 2001-2010 i de 15.900 milions el 2011-2020. Els valors anuals més elevats són el 2021, amb 59.400 milions d’euros, i el 2022, amb 52.300 milions. Per aquestes raons econòmiques (que malauradament són les que entenem millor) em sembla inversemblant que els partits polítics encara defensin infraestructures i projectes que aporten més emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, com el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport o el quart cinturó. Cal un canvi de paradigma territorial, ja que és evident que no ens aporta progrés sinó, ans al contrari, milionàries pèrdues econòmiques que pagarem entre tots.