Residus

No és net el qui fa net, sinó el qui no embruta... Així de clar ho diu la cultura popular. El director general de l’Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire, en fa la versió moderna: “El millor residu és aquell que no es genera.” L’aposta de l’administració catalana en els últims anys va encaminada a l’eliminació d’envasos, al reaprofitament i a les campanyes de reutilització i de segona vida, així com a la reducció de la bossa de resta a favor de la d’orgànic... Tot busca allargar la vida útil dels actuals abocadors i millorar els sistemes de reciclatge.

Aquest camí acaba revertint inevitablement en el ciutadà, el consumidor final. O sigui, tots! I és en aquest tots on les campanyes de conscienciació i promoció cobren sentit. El retorn als orígens: anar a comprar amb la bossa o el carretó, amb les oueres o la carmanyola són algunes de les opcions que el sistema promou com a alternativa a la producció indiscriminada d’envasos de plàstic que embruten places i carrers, rius i mars, que contaminen i acaben a la panxa dels peixos que ens mengem i, finalment, al nostre estómac, també.

En aquest sentit es mouen els municipis del Baix Penedès que aquests dies han anunciat la voluntat de posar en marxa el sistema de recollida de residus porta a porta: l’Arboç, Banyeres, la Bisbal del Penedès i Bonastre. El Vendrell, que és la capital de la comarca, ha apostat per un sistema mixt. Quan els ajuntaments decideixen el sistema de recollida que volen aplicar als seus municipis estan decidint moltes coses. De moment, la recollida porta a porta ha demostrat ser el sistema que incentiva i genera millors resultats quant a la separació de residus en origen, però perquè això es tradueixi en un reciclatge real falten altres passos. El sistema porta a porta és també un impuls perquè l’administració es vegi obligada a garantir aquests sistemes de reciclatge. I això vol dir plantes de producció de compost, recuperació i reciclatge d’envasos de plàstic; un sistema efectiu de tractament de brics, un dels envasos més contaminants que hi ha en aquest moment al mercat; o el reciclatge de vidre i cartró, que ja està molt consolidat.

Quan els ajuntaments aposten per la recollida porta a porta estan apostant per aprimar la bossa de les escombraries, per portar menys residus a l’abocador, per incentivar la cultura del menjar no es llença i els pots de vidre es reaprofiten, la cultura d’anar a comprar amb la bossa o el carretó, amb les oueres i la carmanyola; la cultura d’eliminar tot allò que embruta per no haver de netejar després.

La sequera que estem patint i que al Penedès té importants repercussions en el sector del vi prové d’un sistema de consum extrem que ens ha portat a contaminar sense miraments. Potser és hora de parar. Ens toca fer-ho a tots, i alguns ajuntaments estan fent apostes decidides de futur que acabaran servint d’exemple.