Biografia d’un gran simulador

Xavier Pla Barbero (Girona, 1966) ha dedicat més de deu anys de la seva vida a escriure l’ambiciosa biografia de Josep Pla, però en realitat han estat molts més els anys que ha dedicat primer a l’obra i després a la figura de l’escriptor de Palafrugell, de qui el 1997 ja va publicar Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, basat en la seva tesi doctoral. Els crítics diuen que és una biografia gairebé definitiva, perquè de Josep Pla mai pots donar-ho tot per tancat, però en aquest llibre magne hi ha tot el que se sabia, moltes més coses que no es coneixien i la interpretació de les primeres sobre la base del que els historiadors consideren fonamental: la documentació. Josep Pla ho guardava tot i Xavier Pla ha tingut, gràcies a la família i a la Fundació Pla, accés a tot el que es conservava, que era molt i molt. Un cor furtiu. Vida de Josep Pla serà un llibre important aquest Sant Jordi, però transcendirà en el temps i serà obra de culte per als lectors de Pla i d’estudi per a tota aquella gent que professionalment s’interessi per Josep Pla, un dels escriptors europeus més importants del segle XX i el més destacat, llegit i influent de casa nostra.

He començat a submergir-me en les 1.533 planes del llibre publicat per Destino. Em fa l’efecte que cal llegir-lo de manera molt lenta o, com és el cas, fer-ho de manera ràpida per després pair-ho a foc lent en una segona lectura. Perquè, certament, quan t’hi poses en tens ganes i es llegeix tan bé com si fos una novel·la, tot i sabent que s’ha treballat i escrit amb rigorositat d’historiador i voluntat que perduri en el temps.

El llibre sorprèn des de la primera frase. Així sabem que a Pla li agradava portar roba dels altres. Del pare, del germà, de l’editor, demanant-ne a altres o fins i tot cobrant articles amb peces de roba que necessitava. Una certa necessitat d’ocultació? No seria estrany en un escriptor que va bastir una obra monumental amagant-se darrere les paraules o, com va escriure Eva Vàzquez, i no trobo millor manera de dir-ho, “tan reticent com era a mostrar-se, enterrant-se en tones de paraules”. També s’explica ben aviat com Pla estava obsessionat pels tres verbs en italià que Stendhal fa posar a la seva tomba de Montmartre: “Va escriure. Va viure. Va estimar”. Els tres motors de la vida de Pla, tot i que en viu moltes, de vides superposades, fins i tot contradictòries. És el Pla home de món que s’amaga darrere la boina. Xavier Pla reconeix que la seva tesi s’endinsava en la construcció del jo literari de Pla, mentre que la biografia explica qui era i què pensava. I descobreix les seves contradiccions, de fervent antirepublicà a col·laborador aliat, un “vencedor vençut, que guanya la guerra i la perd com a escriptor català”, com Xavier Pla el defineix en una entrevista de l’amic Joan Safont.

Un cor furtiu mostra moltes contradiccions de Pla, com les de l’espionatge, però aclareix també la seva relació amb les dones de la seva vida i mostra com va ser un home molt estimat. Misogin i esquerp com era però estimat per les dones, les que sempre va voler amagar. Vida de Josep Pla és un subtítol planià, per al millor i fascinant retrat del simulador. La biografia de Josep Pla.