El retorn de Salvat-Papasseit

El centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit n’ha provocat la reedició dels textos, com la Poesia completa, a cura de Jordi Cornudella i pròleg d’Enric Casasses, a Edicions 62. Però, ha estat a les comarques centrals del país on la commemoració ha tingut un veritable esclat editorial, gràcies a Jordi Martí Font, tarragoní de Marçà o marçalenc de Tarragona, traginer d’idees, naturalment subversives. Martí s’ha submergit en l’univers de Salvat i n’ha sortit amarat, fet que ha generat l’edició simultània de tres llibres del poeta més popular pels seus orígens, aquell barceloní amb arrels al Camp de Tarragona i a la Ribera d’Ebre, fill de mare gitana i amb un germà que va ser gerent de la llibreria La Moderna Poesía a Santiago de Cuba.

L’obra poètica completa, amb els poemes esparsos i la breu producció lírica en castellà, surt en producció conjunta de Lo Diable Gros i Godall Edicions. Arriba amb un disseny gràfic agosarat, trencador, sobri, d’una elegància austera, sense barroquismes balders, que connecten, formalment, amb la vida i l’obra del poeta, lliure de coloraines embafadores, amb una estètica exclusivament en blanc i negre, fet que li dona una fesomia de netedat absoluta. L’edició de tota l’obra poètica, feta “amb voluntat popular”, ha anat a cura del mateix Jordi Martí Font i compta amb la particularitat d’incorporar el robust pròleg d’una quarantena de planes que Joan Fuster, el gegant de Sueca, li dedicà el 1962 i amb un epíleg de Mei Vidal i Ferran Aisa que, el 2018, ja n’havien tingut cura de la publicació d’alguns textos al mateix Lo Diable Gros. Blasmat pels uns i menystingut pels altres, Salvat és dels poetes que més han arrelat en el cor de la gent i un dels més musicats pels nostres cantants. Que noms com Joan Sales, Tomàs Garcés, Joaquim Molas o Carme Arenas vagin lligats a edicions anteriors de la seva poesia és prou indicatiu de la dimensió adquirida per aquest escriptor subversiu i d’avantguarda, una pedra revulsiva que llisca lliurement sobre les aigües plàcides de la catalanitat d’ordre. Estem davant, doncs, d’una edició del tot singular, feta amb cura i delicadesa, d’aquelles que, amb el temps, en convertiran el llibre en un tresor bibliogràfic únic.

La mateixa editorial Lo Diable Gros ha tret al carrer Mots propis, el llibre d’aforismes del poeta, precedit d’unes paraules sobre l’esperit laic de J.M. de Sucre i amb la portada original de Joaquim Torres-García del 1918. Es tracta del recull de 118 textos apareguts a Un Enemic del Poble, en el període 1917-1919, i que, tot i que l’obra ja era a punt de publicar-se, Salvat mai no va poder veure. Ara, Mots propis arriba en una edició de Jordi Martí, el qual, a la introducció, assegura que el llibre “és el passadís que va del Salvat més polititzat i radical al poeta avantguardista”, els textos en prosa en català que li obren la porta a la producció lírica en aquesta llengua. Col·laborador de diferents publicacions a llarg de la seva curta vida, va escriure en periòdics d’ideologies progressistes diverses, tant de caire llibertari (Los Miserables), com socialista (Justicia Social), republicà (Sabadell Federal) o independentista (Som...! i també L’Estat Català). De fet, Salvat era tot això alhora, en una barreja a parts desiguals, i tot ben amanit amb unes gotes de cristianisme, un pensament profund d’humanisme i un pessic permanent d’actitud popular, sovint amb una frescor naïf ben particular. Aquesta edició dels 118 aforismes compta amb altres tantes il·lustracions de l’artista polifacètic de Marçà Amat Pellejà, les quals n’enriqueixen, òbviament, la publicació, també de disseny singular, ara en mans de Janot. El tiratge en nombre reduït d’exemplars de l’obra en fan un llibre poc freqüent.

Finalment, en una coedició de Lo Diable Gros i Manifest, apareix Fum de fàbrica, que havia vist la llum el 1918 amb el títol de Humo de fábrica. Amb pròleg escrit de la presó estant per Àngel Samblancat, tots els textos, revolucionaris i antimilitaristes, han estat traduïts al català per Jordi Martí, responsable també de l’edició. Es tracta del primer llibre publicat per Salvat Papasseit, quan encara no escrivia en català, i col·laborava amb Samblancat a Los Miserables. L’obra compta amb una introducció de Dolors Marín, coautora amb el mateix Martí Font, de la Breu història de l’anarquisme als Països Catalans.