Marià Lorca i els secrets de Dalí

Va ser Marià Lorca, quan era alcalde de Figueres, qui va escoltar de boca de Salvador Dalí, a qui ell sempre anomena el Mestre, la seva voluntat de ser enterrat a la Torre Galatea i no, com s’havia dit fins llavors, al castell de Púbol, on reposava Gala, la seva dona i musa. Va ser en una conversa a l’habitació 655 de la Clínica Quirón de Barcelona, on Dalí havia estat ingressat. El pintor, que semblava que s’havia recuperat lleugerament de la crisi cardiovascular aguda i tromboembòlia, va demanar a la infermera que l’atenia i a Antoni Pitxot que sortissin un moment de l’habitació per quedar-se a soles amb l’alcalde de Figueres. I llavors va ser quan li va dir amb veu molt fluixa: “Vull ser enterrat sota la cúpula del museu.” La sorpresa de Lorca va ser majúscula i li ho va fer repetir. I fins i tot quan ja ho havia fet, li ho va tornar a preguntar: “Senyor Dalí, em demana de ser enterrat sota la cúpula del museu?”, i el pintor va assentir de nou amb el cap i hi va afegir: “No ho diguis a ningú.” Aquesta conversa ho va canviar tot i Salvador Dalí reposa sota la cúpula del Museu Dalí. Quan havia mort Gala, davant Pitxot i Artur Caminada i escrit en un tros de paper, Dalí havia demanat ser enterrat a Púbol, amb Gala. Els testimonis li van demanar que ho ratifiqués davant de notari. Dalí s’hi va negar. Temps després, va canviar d’opinió.

Tot això està extret del llibre Els últims secrets de Dalí, que ha publicat el periodista Josep Playà Maset a Editorial Gavarres. Són les memòries on Marià Lorca, alcalde de Figueres i home de confiança de Dalí, explica la seva relació amb l’artista durant els seus anys de regidor, quan va tenir un paper destacat en afers com la compra de la Torre Gorgot, i d’alcalde. Unes memòries on Lorca ens acosta el Dalí més humà.

Playà Maset, periodista que ha treballat a l’Hora Nova, a l’Avui i a La Vanguardia, és un dels més destacats coneixedors dels temes dalinians, ha publicat diversos llibres sobre el pintor i va ser comissari de l’Any Dalí a Figueres el 2004. Se’l qualifica d’home discret i prudent i potser per això Marià Lorca li va demanar que escrivís les seves memòries. El llibre s’esperava amb candeletes perquè es va anunciar que s’hi donaria a conèixer la segona cosa que va demanar Dalí a Lorca aquell dia, el que el periodista Narcís Pijoan va batejar com “el segon misteri dalinià”. I el revela. Dalí volia un notari un mes i vint-i-dos dies abans de morir. Pitxot va dir a Lorca: “Ho has de dir a Domènech.” I Lorca va sentir el comentari de l’advocat: “Este pájaro nos va a dejar con el culo al aire.” Podia haver canviat alguna cosa del que havia decidit la troica?

Marià Lorca va rebre l’encàrrec i, tot i que li van demanar que no en parlés amb ningú, ho va compartir amb un cercle íntim. Sobre el segon secret, millor llegir el llibre. Va ser l’advocat cunyat del president espanyol Calvo Sotelo qui va pronunciar aquesta frase que fa pensar i molt. I que podria tenir a veure amb la manipulació de què potser va ser objecte Dalí per part de la troica que va controlar Dalí els darrers anys. Un llibre altament recomanable que arriba 35 anys després de la mort de Dalí i explica les vivències de qui va defensar els interessos de Figueres pel que fa al llegat dalinià.