Fer ciutat

Fa dos diumenges vaig anar a comprar a la xurreria de la Font de la Pólvora el que fins ara diria que són unes de les millors porres amb xocolata que recordo haver menjat mai. Caminar pels barris de la ciutat és tot un plaer, i té això, descobreixes nous indrets i espais els quals fins ara no coneixies. Cada diumenge, i només els diumenges, la xurreria obre per a tot aquell qui vulgui gaudir d’un bon esmorzar i, per què no, de la vida d’un barri viu, actiu i divers. Però bé, d’això ja us en parlaré un altre dia. Xerrant amb la xurrera i unes veïnes que feien el mateix que jo, m’assabento que l’únic supermercat de Girona Est i del carrer del Carme ha tancat. En paral·lel, com bé recordareu, la setmana abans, els mitjans locals es van fer ressò del tancament de la botigueta de queviures de la Vall de Sant Daniel després de noranta-dos anys al servei dels veïns i, no cal dir-ho, dels que cada cap de setmana fan esport a la vall. El primer no era un establiment dels de tota la vida. Però tant se val, donava servei a tot un barri. Efectivament, el concepte comercial de l’un i de l’altre només tenia un punt en comú: ambdós facilitaven i alleugerien la compra del dia a dia de moltes persones i famílies, sense haver de fer grans distàncies o haver de necessitar un mitjà de transport. A alguns els pot semblar un mal menor. Però no ho és. Hi ha molta gent gran, amb dificultats de mobilitat, que necessiten tenir la botiga o el supermercat a la distància d’un passeig. I més enllà de la notícia al diari, a la majoria no ens interessa saber com s’ho faran totes aquestes persones i famílies dels barris de Sant Daniel i de Girona Est per anar a comprar quelcom tan quotidià com una barra de pa. Bé, ara que els locals són buits, n’hi haurà d’altres que tindran l’oportunitat de muntar el seu negoci. Potser aviat hi trobarem una botiga de bicicletes. Depèn de com, seria una bona solució per a aquells que necessitin anar a comprar els queviures per a la llar, lluny. Hi podrien anar en bicicleta. És ironia. S’entén, oi? El que està clar és que les administracions haurien de vetllar perquè a cada barri no hi faltés cap dels serveis mínims, cosa que garanteix que tota la ciutat mantingui el mateix grau de qualitat de vida. Fer ciutat és això, un assumpte de voluntat i de visió veïnal global. És això.