Facin ses apostes!

Els líders de la Catalunya actual han encreuat agendes, han quedat de veure’s el 12-M davant les urnes catalanes i cadascú ja està ensenyant la seva aposta. Totes són respectables, perquè això va de democràcia i de coherència; però si parlem de l’autogovern de Catalunya i del servei als catalans, la cosa es simplifica molt, i la tossuda realitat és que la sobirania catalana continua segrestada a Madrid i, per tant, els vots importen, però sempre guanyarà la banca, és a dir, Espanya. A partir d’aquestes qüestions prèvies, tothom sap que Salvador Illa surt des de la pole position de la graella, per l’excel·lent mandat del seu govern a l’ombra aquests tres últims anys i perquè és el candidat de l’statu quo, de la gent d’ordre, de la falta de carisma i d’ambició nacional, del sortir a empatar el partit, de la Generalitat de perfil baix. L’exministre vol aprofitar la collita del 2021 i sumar-hi el trist llegat de Rivera i Arrimadas, que es repartirà com a bons germans constitucionalistes amb Vox i el PP. Els guionistes de les eleccions anticipades havien previst contraposar aquest model amb les restes de l’esbravada onada del 52% independentista, cavalcada per l’actual president, Pere Aragonès, però ja es veu que la irrupció de Carles Puigdemont al Rosselló (el nord també existeix) no només emprenya als espanyols. Fa basarda sentir el govern desdir-se d’una rebuda al Palau del president Puigdemont quan tornés de l’exili. La mateixa que veure TV3 renunciar a ser la televisió pública nacional abstenint-se de fer l’entrevista imprescindible al president exiliat anunciant el seu retorn des de la Catalunya Nord. O la mateixa que veure Illa, amb una mà defensant l’amnistia i amb l’altra negant un debat a Perpinyà. Deu ser que veuen en ell l’outsider que els pot aixafar la guitarra, l’únic candidat que pot realment tancar el cercle de la il·legitimitat del 155 i la repressió, l’únic que pot marcar el terreny de joc del 12-M al voltant de la seva figura i el que representa, l’únic que sembla poder capgirar les enquestes. Potser és que hi veuen el rival a batre.