Sorpresa! Formes part d’un nou grup

Heu arribat a calcular mai de quants grups de Whatsapp formeu part? Heu arribat a pensar de quants d’aquests grups marxaríeu sense pensar-vos-ho dos cops si no fos perquè us sap greu per la persona que el va crear, o perquè socialment està mal vist arrencar a córrer i saps que seràs criticat, o perquè tens el convenciment que el dia que marxis serà el dia que es compartirà aquella informació que és realment important? Heu esbrinat ja quina és la persona de la vostra agenda amb qui compartiu més grups? En el meu cas, diria sense por d’equivocar-me, que és la meva germana. En total –els he comptat, no és que els pugui recitar de memòria–, coincidim en dinou. Per cinc o sis d’aquests interactuem amb freqüència, sense comptar el nostre mà a mà. El més curiós del cas és que ens veiem pràcticament cada dia. Els grups de Whatsapp poden ser una via ràpida per resoldre situacions d’emergència, però també poden esdevenir un autèntic calvari. Qui no ha celebrat mai el final de curs dels fills perquè significa desterrar aquell ball de missatges que ens podríem estalviar en el 90% dels casos. O qui no s’ha vist sorprès per la iniciativa d’un conegut que, sense permís previ, t’ha introduït en una comunitat en la qual més aviat pintes poc, per no dir absolutament res. I no parlem ja de la fredor que comporten aquestes iniciatives. Hi ha res més impertèrrit que donar el condol mitjançant un teclat? Quantes persones ens feliciten pel nostre aniversari? D’aquestes, quantes es prenen la molèstia de despenjar el telèfon ni que sigui per sentir-te la veu? Sé que hem d’abraçar molts avenços de la societat, però admeto que de vegades trobo a faltar temps passats.