La batalla entre fredolics i calorosos

En fa molts anys, d’aquesta anècdota, però els companys d’aleshores bé que se’n recorden perquè de tant en tant encara li treuen la pols. Era un estiu, no recordo l’any, i a la biblioteca de Can Casacuberta, a Badalona, no funcionava l’aire condicionat –Can Casacuberta i no funciona són conceptes indissolubles des de fa dècades–. La temperatura era tan infernal que un company va comprar un termòmetre, la va mesurar in situ, i la portada del diari de l’endemà va ser aquella imatge, la d’aquell instrument marcant potser uns trenta graus, amb els llibres de fons. Una denúncia en tota regla. El cas és que quan el company va arribar a la redacció, també va procedir a mesurar la temperatura d’aquella sala. Els fredolics havíem aprofitat l’absència dels calorosos per aturar l’aire fred perquè suposo que ens estàvem glaçant. Però resulta que havíem deixat la redacció a la mateixa temperatura que estàvem censurant a la nostra portada. Aquesta darrera foto la vam vetar però vam haver d’engegar l’aire, sota amenaça de fer transcendir la comparativa fora d’aquelles quatre parets. La convivència entre calorosos i fredolics ha estat sempre un mar de conflictes. Ho és als llocs de feina quan són espais tancats, ho és a l’estiu en el moment de triar taula en un restaurant en funció de la trajectòria que agafi l’aire que dispara la màquina, i ho és a les llars on conviuen les dues espècies. Qui no s’ha barallat, si s’hi ha trobat, per si la finestra ha d’estar oberta o tancada, per si els llençols han de ser de fil o de franel·la, o per quina és la setmana ideal per treure el nòrdic? I no parlem ja de la temperatura ambient de la casa, perquè ja se sap que quan es tracta de tenir fred o calor, els consells dels experts ens sonen a xinès.