Madonna: èxtasi i atacs de por

Apunt d’arribar als 50, Madonna va rebre ahir un dels millors homenatges que es dediquen als músics que fa més de 25 anys que han editat el seu primer disc: entrar en el Rock & Roll Hall of Fame i figurar en el museu que la institució té a Cleveland (EUA). “Ningú s’havia incorporat a aquesta institució amb el tipàs que té Madonna. Ella no és una peça de museu”, va dir Justin Timberlake en la presentació en un hotel de Nova York. El cantant –que ha col·laborat en la producció de l’últim treball de la diva del pop, a punt de sortir– va lloar tant la seva originalitat, intel·ligència i carisma que fins i tot va reconèixer haver sortit amb “alguna imitació seva” (com es devien sentir a casa seva Britney Spears i Cameron Diaz?).

Madonna va agrair tants afalacs i especialment un guardó que la compara amb noms com Bob Dylan, Aretha Franklin i Elvis Presley i els Rolling Stones assegurant que, malgrat que ha fet d’escriptora de contes, de dissenyadora de roba i fins i tot ha dirigit un film, al final sempre acaba tornant a la música, on va començar fa 26 anys. Amb un vestit canyer, que segueix la tendència de les transparències, la diva no va poder evitar algun comentari punyent molt adequat si es rep un guardó rocker –i si Iggy Pop interpreta els teus primers temes–, així que va explicar que als seus inicis va tastar l’èxtasi i la marihuana.

Però les confessions més potents les ha fet aquesta setmana a la revista icona de la modernitat, Dazed & Confused, que li ha preguntat per la seva por més profunda: “Parlant amb sinceritat, el que més por em fa és la mort”. Segons diu, “quan es tenen moments de por, si un s’hi capbussa buscant-hi una explicació sempre acaba veient que tot porta cap a això”.

La reina dels escenaris de vegades també se sent insegura quan canta: “Hi ha moments en què em sento invencible, que tinc l’audiència a la mà, però n’hi ha d’altres en què tinc atacs de pànic, i és com si em morís. Llavors dono l’esquena al públic, respiro i penso que és momentani”.