Mirades
Que no ens toquin Sant Jordi
La diada de Sant Jordi és el dia feiner més festiu de tots els que es fan i es desfan, i així ha de continuar sent
Avui celebrem la festa nacional de Catalunya. I sí, ho fem en un dia que és feiner per als que treballen i lectiu per als estudiants, però tot i això podem dir que és el dia feiner més festiu de tots els que es fan i es desfan i que ha de continuar sent així, o almenys és el que crec. O sigui que per molts anys, perquè és la nostra festa. Ja fa massa anys que algunes veus s’han atrevit a demanar que es traslladi al dia d’avui, Sant Jordi, la Diada Nacional de Catalunya, que ara commemorem l’Onze de Setembre. Hi ha voluntat política de diluir en una jornada laborable però festiva les reivindicacions legítimes d’un poble que recorda una derrota però que l’endemà es va aixecar i no ha deixat des de llavors de reclamar tot allò legítim que teníem i que ens va ser arrabassat per la força de les armes. Hi estic radicalment en contra, de tal canvi. Sant Jordi té personalitat en si mateix, és el Dia del Llibre i de la Rosa i jo diria que, quan cau en festiu, s’hi troba a faltar alguna cosa. O sigui que no toquem allò que funciona bé.
Sant Jordi va unit indiscutiblement a la senyera –i també a l’estelada–, per molt que ho dissimulin o ho vulguin amagar cartells institucionals com el de l’Ajuntament de Barcelona que tant agraden als qui defensen una altra bandera, l’espanyola. Sant Jordi és el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i de l’amor i, també, de l’esforç de tot un poble. Sant Jordi és el dia dels enamorats i, des del segle XV, hi ha la tradició de regalar a la parella una rosa vermella, com la sang que va vessar el drac derrotat pel cavaller. El costum de regalar un llibre va arribar a la dècada dels trenta del segle passat.
La festa de Sant Jordi commemora el dia que va morir el cavaller Jordi, l’any 303, martiritzat sota el poder de l’emperador Dioclecià per haver-se negat a perseguir cristians. El culte es va estendre a casa nostra a l’edat mitjana, la festa es va generalitzar des del 1427 i sant Jordi va esdevenir patró de Catalunya des del 1456. La festa es va començar a celebrar com a diada patriòtica, cívica i cultural des de la Renaixença.
Oficialment, el Dia del Llibre es va instaurar sota la dictadura de Primo de Rivera, el 1927, a petició de Vicent Clavel, de l’Editorial Cervantes, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters. Dos anys després, durant l’Exposició Internacional, els llibreters van sortir al carrer i l’èxit de la iniciativa va portar a canviar el dia del 7 d’octubre inicial a Sant Jordi. Avui també es commemora la mort de William Shakespeare, l’enterrament de Cervantes i el dia que va morir Josep Pla. Des del 1995, la Unesco va decretar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor.
Vivim plenament Sant Jordi. És la gran diada festiva dels catalans encara que sigui dia feiner, o potser perquè és dia feiner. Avui es vendran milions de roses i muntanyes de llibres. Els qui en compren habitualment, de llibres, no és precisament el dia que escullen per trepitjar la llibreria. Avui la festa és al carrer i ha de ser cívica i cultural, però també serà política, perquè estem en campanya electoral. Que sant Jordi ens guiï.
