Humanisme en plenitud

El nom de Josep-Maria Terricabras es pot associar a diverses activitats de valor cultural, social i polític; però sobretot mereix ser associat a la filosofia, i singularment a la filosofia a Girona. Ja fa anys que la UdG va consolidar els estudis complets, doctorats inclosos, com a especialitat pròpia; un projecte que, a mitjans dels 80, semblava impossible, quan érem una extensió –digna, però subsidiària– de la UAB. Però ell ho va liderar, promoure i consolidar; el seu prestigi acadèmic –portes endins– o intel·lectual –portes enfora– va fer possible el creixement necessari, serè i ferm alhora. No en va tenir prou amb la formalització acadèmica plena dels estudis de filosofia; perquè al mateix temps iniciava i culminava la creació de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Aquesta és la primera de les desenes de càtedres que avui la UdG pot oferir a la societat com a espai compartit entre món acadèmic i món social. Terricabras obria un espai de matriu universitària però de gran ambició cultural i social. La Càtedra Ferrater Mora ha permès i continua permetent, ben viva, unes presències a Girona de gran pes internacional en territoris de pensament més enllà de l’estrictament filosòfic. Només com a mostra mínima –però significativa– de presències rellevants, recordem en registre internacional la de Noam Chomsky o en registre nacional català la del pare Batllori a més de la presència inicial i fundadora del mateix Ferrater Mora que, anys després, va deixar el seu important llegat a la UdG. Tot això ho construïa amb paciència i dedicació minuciosa en Terricabras, amb disponibilitats limitades, però òptimament aprofitades, amb un rendiment filosòfic, però també social, de gran rellevància.

Però no solament va construir els estudis filosòfics universitaris en plenitud i una institució com la Càtedra Ferrater Mora, sinó que també va portar a Catalunya una iniciativa de caràcter educatiu general –vinculada als estudis infantils, primaris i secundaris– coneguda com a Filosofia 6/18, després 3/18 o, sense xifres, Filosofia per a Nens, adaptació catalana de la Philosophy for Children del professor Matthew Lipman. Terricabras va promoure la iniciativa traduint pacientment i excel·lentment l’extens material del projecte –la base literària i l’aplicació didàctica–, que va ser i continua sent adoptat per moltes escoles catalanes, des de fa anys sota la coordinació de l’IREF –Institut per a la Recerca i l’Ensenyament de la Filosofia–. El gran valor d’aquest projecte és fer sortir la filosofia formal del seu espai “especialista” per fondre-la, en un exercici concret i realista de la celebrada però poc aplicada “transversalitat filosòfica”, amb tota la resta i varietat de coneixements: literaris, històrics, matemàtics, naturals i altres; i fer-ho sense límits d’edat: des de l’escola bressol fins al batxillerat mateix. Un projecte que és, més que filosòfic, essencialment educatiu perquè acaba essent un projecte real i realista del tan valorat “pensament crític” com una de les fites màximes del procés educatiu. Com deia el cèlebre personatge de Molière, que descobria que tota la vida havia “parlat en prosa sense saber-ho”, resulta que tothom a tota edat pot fer i de fet fa “filosofia sense saber-ho”, és a dir, pensa críticament, pensa globalment, pensa relacionalment, pensa plenament; sobretot si ho pot fer amb el suport d’iniciatives de gran potència educadora com aquesta. En Terricabras, doncs, va cobrir tots els espais filosòficament importants: des de la gran especialitat seva, la filosofia de Wittgenstein, fins a la promoció del pensament crític a tota edat; des de l’academicisme rigorós fins a la presència social del pensament en el seu sentit més ampli. Filòsof educador, educador filosòfic, compromès socialment i políticament, interessat, com volien els clàssics, en tot el que és humà: humanisme en plenitud. Mor l’home, però resta tota la seva obra, el seu humanisme, la seva implicació i treball educador, el seu pensament filosòfic i grans i múltiples vincles de companyonia i amistat.