Crònica de Barcelona
El Sankt Pauli perd arrels a Catalunya
Per als que intenten viure el futbol d’una manera diferent, el moment de descobrir el Sankt Pauli va ser una mica com albirar la terra promesa. Perquè, ara mateix, és de tot menys fàcil trobar un club que busqui establir una connexió emocional honesta amb l’aficionat per no tractar-lo, només, com un simple abonat i que, a més, estigui identificat amb valors com ara el combat del feixisme, l’homofòbia, el sexisme i, en general, el mercantilisme que presideix l’esport d’elit. I és el cas. Aquest sentiment de cerca d’una singularitat dita alternativa no deu ser, però, una dèria de quatre il·luminats quan aquest equip del barri vermell d’Hamburg s’ha convertit, amb els anys, en una icona global, fins al punt de posar-se en contradicció amb si mateix i els seus ideals a partir del moment que el Sankt Pauli s’ha convertit, en certa manera, en una marca comercial, a la contra, això sí. L’eclosió, a més, ha anat de bracet de la creació de penyes o clubs de fans dels pirates –també se’ls coneix així– arreu del món, inclòs el Principat, en una magnitud impròpia per a un equip que té el seu hàbitat natural en la segona divisió alemanya. Però és que la cosa, aquí, no va només de guanyar, sinó de militància i ideològica.
En el cas del club de fans català, la seva seu porta més d’una dècada ubicada al Casal Primer d’Octubre, espai de trobada de l’esquerra independentista del Poblenou de Barcelona i que també ha servit com a reducte per poder anar a veure els partits del Sankt Pauli quan això no estava tan a mà com ara, fer-hi xerrades i, per què no, més d’una festeta. Un torneig de futbol o les escapadetes per veure algun partit en directe a l’estadi de Millerntor han estat altres activitats que han donat vida a aquesta agrupació, una de les més actives que ha tingut el club a escala internacional. Fins que ha arribat l’enèsim espetec del conflicte entre Israel i Palestina.
Poques qüestions susciten un debat tan polaritzat com la crisi de l’Orient Mitjà, massa cops filtrada des d’una visió binària de bons i dolents. I en el cas del Sankt Pauli, amb una massa d’afeccionats tan polititzada, això s’ha dut fins a l’extrem, ja que un comunicat fet per diversos fanclubs internacionals, entre ells el d’aquí, censurant l’atac de Hamàs però també la resposta bàrbara d’Israel, ha generat una polèmica duríssima amb l’agrupació de penyes del Sankt Pauli d’Alemanya, amb acusacions d’antisemitisme pel mig i crítiques creuades que han encès les xarxes socials. El resultat, un cisma en tota regla entre els supporters germànics i els de bona part d’Europa, començant pels de Glasgow, passant pels de Grècia i acabant pels de Barcelona, que han decidit prendre la més dràstica de les decisions: dissoldre l’agrupació, ja que consideren que mantenir una actitud equidistant respecte al genocidi del poble palestí es contradiu, justament, amb els valors que els han dut a alçar la bandera pirata. Pleguen doncs. “No té sentit seguir on no t’hi volen”, resumeix l’historiador Carles Viñas, un dels històrics de la penya i coautor del llibre Sankt Pauli. Un altre futbol és possible. La dissolució del Fanclub Catalunya es consumarà avui, en una festa al local del casal, al carrer de Badajoz, on hi haurà música, nostàlgia i també, per què no dir-ho, un sentiment d’enuig perquè tota aquesta merda hagi esclatat just quan l’ascens a la Bundesliga es veu realment possible.