Una malaltia incurable

L’obvietat la direm des de bon principi: la situació del català, sigui amb el col·lectiu dels metges, com ho és històricament en el de la justícia, i com ho serà encara més en molts altres col·lectius, és tan precària com fràgil és la voluntat dels qui l’han d’usar. Els professionals sanitaris van presentar dimecres l’associació Metges-Salut pel Català per promoure l’ús de la llengua en aquest àmbit, davant la trista realitat que el 70% de les altes mèdiques s’escriuen en castellà, que prop del 60% dels nous col·legiats en medicina no són catalanoparlants, o que una quarta part de les infermeres que treballen a Catalunya no coneixen gens la llengua. Per les xarxes socials també trobaran un bon grapat de queixes de pacients emprenyats per les caragirades que els fan determinats metges que els exigeixen que s’adrecin en castellà, tirant per terra els seus drets lingüístics. I aquí no només hi juga el suposat desconeixement del facultatiu de la nostra llengua, sinó les seves poques o nul·les ganes d’entendre-la o de voler que ens hi adrecem. I aquesta és una malaltia incurable. Igual com succeeix en la justícia, on el català està arraconat al cantó de les coses inservibles, perquè encara que la Generalitat pagui 25 euros als advocats d’ofici per cada escrit presentat en català, la llengua no és un requisit per exercir de jutge. L’associació mèdica diu que ja hi ha inscrits més de 3.000 sanitaris en els cursos de català, i el conseller de Salut, Manel Balcells, feia broma i deia que ara el gran repte és que els acabin. Però no només aquest: és que mínimament estimin la llengua i la vulguin fer seva.