El cost d’una escalada bèl·lica

Ja fa sis mesos que va esclatar la guerra a Gaza que està provocant un desastre humanitari i de destrucció descomunals. Sembla estrany que ni la comunitat internacional, ni els estats importants del planeta, ni la mateixa ONU no siguin capaços de trobar-hi una sortida o almenys forçar escenaris de negociació i pau. I per acabar-ho d’adobar ara ha esclatat el conflicte entre l’Iran i Israel, motivat per les agressions mútues. Sembla que ningú té ganes d’escalar el conflicte, però també és cert que cada actor juga les seves cartes i actua segons els seus interessos i la seva gent. Esperem que no hi hagi cap espurna que trenqui el seny que, de moment, impera, perquè, si passés, les conseqüències podrien ser catastròfiques des de diferents punts de vista. Pel que fa a la geopolítica, estaríem en un conflicte regional entre Israel i l’Iran, que disposen d’armament sofisticat i nuclear, i també podria incitar a entrar en el conflicte altres estats, com ara l’Aràbia Saudita, Jordània, el Líban i Síria, i amb estats poderosos i molt poblats com ara Turquia i Egipte mirant-s’ho de prop. I sense excloure la intervenció o el suport d’estats llunyans però amb clars interessos a la regió com ara els EUA i amb l’atenció de la Xina i Rússia. Tot plegat provocaria un desastre de destrucció i humanitari. També es veuria afectada l’economia pels previsibles tancaments de l’estret d’Ormuz, per on passa el 21% del petroli que es consumeix al món, i del canal de Suez, on passa el 15% del comerç, sigui petroli o productes i serveis. Els efectes es farien notar a la zona però també als estats de la UE, que són receptors d’aquestes mercaderies, amb evident incidència negativa per a les empreses i la ciutadania. La pujada del preus del petroli i l’encariment dels productes provocarien un increment de la inflació que afectaria la butxaca dels consumidors i exigiria decisions del Banc Central Europeu en la línia d’apujar els tipus d’interès, per aturar-la. Tot plegat frenaria el creixement econòmic, i afectaria l’estabilitat de les empreses i el benestar de la ciutadania. Si, a aquesta incertesa al Pròxim Orient, hi afegim la debilitat d’Ucraïna per contenir l’agressió russa, bàsicament per la falta d’ajuts dels estats de la UE i pel bloqueig dels 57.000 milions d’euros que els republicans tenen aturats al Congrés dels EUA, veiem que tenim dos fronts oberts d’imprevisibles conseqüències. Pensant amb l’interès general de les persones, potser ens convindria utilitzar la diplomàcia, el diàleg i la negociació, i cercar espais de consens per aconseguir, amb les fases que facin falta, escenaris de pau. Tothom hi sortiria guanyant.