Mirades
Salt, Tossa de Mar, Mequinensa
Cada nou llibre de Miquel Berga (Salt, 1952) és un pou de sorpreses. Ell, amb el seu desmenjament tan britànic, assegura que no es considera escriptor i ni tan sols articulista, i això que fa dècades que prestigia aquest diari amb les seves columnes dominicals tan depurades, en què diu tantes coses i tan ben dites com aquell qui res, sempre amb una punta d’humor i aquella ironia que el caracteritza. Llicenciat i doctorat en filologia anglesa, és professor honorari de literatura anglesa de la UPF, d’on va ser degà d’Humanitats. Ha escrit molts llibres i ha fet nombrosos estudis sobre escriptors anglesos, George Orwell i John Langdon-Davies especialment. També ha comissariat l’exposició Centelles. Les vides d’un fotògraf 1909-1985, ha publicat reculls dels seus articles i és autor d’una memoir deliciosa: Una educació, sobre els seus primers mesos a Londres. Ah, i és l’autor d’una història del motel Empordà. Poca broma. També ha fet de traductor, i quan va editar Un hotel a la costa (2011), de Nancy Johnstone, posteriorment traduïda al castellà, segurament no es podia imaginar que aquella història de la Nancy i l’Archie i l’hotel que van construir a Tossa el portaria a escriure Un país estranger, que ha editat Tusquets.
El dimecres 17 d’abril el va presentar a Salt, el poble del qual va ser durant vuit anys primer tinent d’alcalde. En la presentació se’l notava un punt emocionat perquè el dissabte següent aniria a presentar-lo a Mequinensa, el poble desaparegut sota les aigües d’on van sortir els protagonistes del seu llibre. I el poble de Jesús Moncada.
Quan en Primi i la Isabelle, una parella de funcionaris de la UE, van decidir comprar una casa i es van decidir per Tossa de Mar, no podien saber que la seva tia Paquita els posaria al cas que el pare i l’oncle d’en Primi havien estat hostatjats de petits a l’antic hotel Casa Johnstone. Allò el va fer indagar i descobrir el llibre de la Nancy traduït per Miquel Berga. I es va posar en contacte amb en Miquel, i d’allà sorgeix Un país estranger. On ressegueix els passos del Primitivo, pare d’en Primi, i del seu germà Justo, que van arribar a Alemanya, on van anar a treballar, i ja no poden tornar al poble d’on van sortir i que ja no existeix perquè les aigües van engolir Mequinensa i Faiò. Una història de pel·lícula, com una pel·lícula volia fer Issona Passola d’Un hotel a la costa. Primitivo i Justo van ser acollits a l’hotel de la Nancy, i en la versió castellana d’Un hotel a la costa hi ha el dibuix que del petit va fer l’escultor Enric Casanovas, que amb la seva dona Leonor van acompanyar la mainada a l’exili i es van preocupar per repatriar-los. En la presentació van sortir les pintures de Casanovas fetes a la Casa del Poble de Besançon, on van portar els nens i on encara les guarden. Aquesta és una altra història que ves a saber si mai tindrà llibre o exposició si s’aconseguís repatriar aquelles pintures de Casanovas ara mal guardades. Berga va dir que no sabia si el que havia escric era o no una novel·la, però va recordar Oscar Wilde quan deia que només hi havia llibres bons i dolents. Ja pot dir en Berga que no és escriptor! Un país estranger és un gran llibre.