El nou catalanisme

Un repàs molt breu al catalanisme des de l’inici mostra que, després d’Almirall, Prat de la Riba i Macià –entre d’altres– i passada la dictadura franquista, Pujol refà la nació i Mas fa majoritari el sobiranisme. Ara, Puigdemont vol fer un pas més. El repte de Junts en aquestes eleccions és que la gent se n’adoni i comprengui que amb el seu vot estarà validant que des del mateix lloc, la centralitat política del país, es faci política des d’una nova mentalitat: el nou catalanisme. La nova mentalitat del catalanisme és que a l’hora de negociar amb l’Estat espanyol no hi ha mal menor. No hi ha peix al cove. No hi ha l’opció de mirar de resoldre els problemes d’Espanya per veure si així, a canvi, ens donen alguna cosa. Al nou catalanisme no li val l’amenaça que vindrà la dreta. Al nou catalanisme no li val la creença que millor una mica que res, com s’ha vist amb la llei d’amnistia. I això és radicalment nou. I diferent. Diferent de CDC i diferent d’ERC. Aquest és el fet diferencial més rellevant entre Junts i Convergència. Un fet que s’hauria d’explicar amb naturalitat i respecte tenint en compte el que CDC va fer i va representar en un altre moment històric. Sense retrets ni condescendència. Aquesta nova mentalitat també diferencia Junts d’Esquerra, ja que ERC, almenys de moment, ha negociat amb l’Estat amb la mentalitat del catalanisme dels darrers quaranta anys, com s’ha vist amb els indults, o quan consideren el PSOE el mal menor. Des de la centralitat política –que no és mai un lloc fix perquè en cada etapa històrica el centre polític del país varia, tal com varia la seva gent–Junts per Catalunya proposa una nova mentalitat al catalanisme: un pragmatisme total. És un canvi que representa un repte per a tot el país, no només per a la política. A veure si altres sectors s’hi afegiran. Uns sectors socials, econòmics i culturals que fa molts anys que fracassen en les seves reivindicacions davant l’Estat. Feliç Sant Jordi!