Opinió

Tribuna

Rere la censura a Scurati

“En un gest coratjós que li pot costar la carrera, Serena Bortone va desafiar els seus caps i el govern, i els va desemmascarar en directe amb elegància
“L’autor de la trilogia sobre Mussolini recrimina a Meloni i a la direcció de Germans d’Itàlia que no s’hagin volgut desvincular mai del feixisme

El govern postfeixista de Giorgia Meloni està duent a terme una ofensiva revisionista per reescriure la història. Seguint el camí encetat per Silvio Berlusconi, des del govern i els mitjans afins es propaga el relat que hi va haver un feixisme bo, que el 25 d’abril, dia de l’alliberament del nazifeixisme, és “divisiu” i que feixisme i antifeixisme són conceptes equiparables. Per això ataquen l’escola, amenaçant de prendre mesures contra els mestres que es proclamen antifeixistes i condemnen el feixisme (“Això és fer política”, diu el ministre d’Educació) i, també, controlen de forma fèrria el relat dels mitjans públics.

Han tensat tant la corda de la censura a la Rai, però, que han provocat un inèdit terratrèmol de protesta del món de la cultura i del periodisme. S’han rebellat contra l’autoritarisme del govern –que s’emmiralla en l’Hongria d’Orbán–. En paraules del principal sindicat de la Rai, UsigRai, els treballadors de la televisió pública, farts de la deriva de la que ja s’anomena Tele Meloni –els informatius recorden el No-Do franquista–, “han proclamat l’estat d’agitació” i han anunciat 5 dies de vaga contra “un sistema generalitzat de control” exercit per directius vinculats al partit de Meloni “que impedeixen l’exercici del periodisme”.

Serena Bortone, veterana periodista de la Rai presentadora de Che sarà, a Rai 3, va fer el primer pas. Dissabte al matí va denunciar a Instagram que la direcció havia cancel·lat, a última hora i sense explicacions, la participació d’Antonio Scurati, que havia de fer-hi un discurs sobre el 25 d’abril. Va ser el detonant perquè els treballadors que fins aleshores havien callat explotessin. “La Rai silencia els intel·lectuals que no agraden al poder”, va dir UsigRai. L’escàndol va ser majúscul i mitjans d’arreu van difondre el monòleg antifeixista de l’autor de la trilogia sobre Mussolini. Quan la censura és tan maldestra acaba amplificant el missatge que volia ocultar. I així, un discurs que possiblement hauria passat desapercebut en un programa amb un 4% de share es va fer viral. Al vespre, quan va arribar l’hora de Che sarà, la presentadora va protagonitzar un dels moments que passaran a la història de la televisió italiana. En un gest coratjós que li pot costar la carrera –segons La Repubblica, rebrà mesures disciplinàries i és probable que li retirin el programa–, Bortone va desafiar els seus caps i el govern, i els va desemmascarar amb elegància. “Davant les reconstruccions fantasioses que atribueixen la cancel·lació de Scurati a un afer de diners –és la versió que havia ofert la direcció i també Meloni, foteta–, la reacció de Scurati ha estat regalar-me el text, que ara procedeixo a llegir”,va dir. I això va fer; dreta, digna i una mica tremolosa, amb uns quants directius de la Rai que militen al partit de Meloni al plató, mirant-la atònits i enrabiats durant cinc minuts que se’ls devien fer eterns.

Què molestava tant, del monòleg de Scurati? L’escriptor hi recordava les atrocitats comeses per Mussolini (“el millor polític que ha tingut el país”, segons Meloni) i recriminava al grup dirigent de Germans d’Itàlia, amb Meloni al capdavant, que no s’hagin desvinculat mai del feixisme i que promoguin el revisionisme històric. Els mitjans afins al govern van atacar durament Scurati. Com ara Libero, diari dirigit per l’ex-portaveu de la primera ministra, que va titular: “Antifeixista passant per caixa, heus aquí l’home de M”(erda).

L’endemà, diumenge, Scurati, en un acte a Nàpols organitzat pel diari La Repubblica, va agrair les mostres de solidaritat, però va reconèixer que té por. I va recordar el lligam intrínsec entre feixisme i violència. “Meloni té una base molt gran de seguidors i, tenint en compte la història política de la qual prové –és a dir, la militància feixista a peu de carrer–, entre ells n’hi ha, segur, que no són aliens a l’ús de la violència”, va dir. “Quan el cap apunta el dit contra l’enemic, i els diaris esquadristes et posen en portada dien-te «home de merda», t’estan pintant una diana a la cara, i hi pot haver qui hi dispari. Això passa; ja ha passat”, va alertar. I hi va afegir: “Aquest país ha perdut el sentit de la democràcia.” Per als despistats que creuen que tot això els queda lluny, Scurati va recordar que els feixistes ja no duen camises negres ni criden que són feixistes, sinó que arriben al poder guanyant eleccions democràtiques. L’únic antídot possible és exigir i practicar sempre l’antifeixisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia