Globalització

Escric aquesta columna a la diada de Sant Jordi, de la qual fa temps que es diu que s’ha convertit en un esdeveniment comercial i així consumista. El cas és que a Catalunya es compren llibres per Sant Jordi com si s’haguessin d’acabar a la nit. Això mentre que dia a dia va disminuint l’hàbit de la lectura, sobretot en el cas de les noves generacions i pel que fa a la literatura. A banda dels autors, però sense oblidar-los, jo entenc que els gremis relacionats amb l’edició, la distribució i la venda de llibres ho aprofitin per seguir existint. Tanmateix, és clar que seria desitjable que almenys es llegeixin els llibres que es regalen per Sant Jordi. I que no fos la flor d’un dia.

Parlant de flors, però en un sentit literal, dels set milions de roses que s’hauran venut per Sant Jordi a Catalunya només un per cent s’han conreat al país i en bona part a les terres de l’únic gran productor que, al Maresme, hi resta. El conreu de les “roses catalanes” ha disminuït dràsticament perquè no es pot competir amb les que arriben majorment de Colòmbia i l’Equador, on la producció és més barata. Almenys hi guanyen d’altres que viuen en altres llocs d’aquest món. Pot sospitar-se que qui les conrea no és qui hi guanya més. Algú, entre els quals importadors catalans, les compra més barates per vendre-les igual de cares o més. Amb la globalització sempre hi guanyen els mateixos. Freixenet no fa més que augmentar els seus beneficis, però, amb el pretext de la sequera, ha presentat un ERTO que pot afectar 615 treballadors al Penedès. Produir vins escumosos en altres territoris deu ser més barat i els guanys globals no compten (ni l’ètica empresarial) per mantenir llocs de treball.