Keep calm
Llegats
“A viure n’aprenem uns dels altres. Però morirem i encara no n’haurem après prou, de viure.” És Josep Maria Esquirol qui ho escriu a L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure, el seu nou assaig editat per Quaderns Crema, on reflexiona sobre els fonaments de l’educació, anant més enllà del que entenem per edat escolar, i fixant-se un horitzó de maduresa. Començant per prestar atenció, tenir una mirada atenta, de manera reiterada, valorant els bons mestres i entenent que la vida humana és una resposta inacabable. Esquirol recupera el sentit de les paraules que sovint s’han carregat d’artificis i que han arribat a perdre el sentit que fa que en aquest temps de confusió ja no sapiguem on és la veritat. Però Esquirol agafa educació i ensenyament en el seu sentit gairebé literal. Educar com a sentit d’ajudar algú a conduir-se, a orientar-se. I ensenyar que vol dir indicar, mostrar. I Esquirol ens diu que s’educa amb el cor, i s’ensenya amb les mans. El cor com a símbol d’allò que acompanya, i les mans que indiquen i assenyalen. Embrancat en l’escola de l’ànima, i aquest aprenentatge permanent, se m’acut que quina escola no serà el Palau de la Música Catalana aquest diumenge quan s’hi celebri la segona edició dels Llegats vivents, que organitzen Jaume C. Pons Alorda i Anna Gual, i on se sentiran els versos de 9 referents poètics d’arreu dels Països Catalans. Antonina Canyelles, Rosa Font, Feliu Formosa, Biel Mesquida, Francesc Parcerisas, Jaume Pérez Montaner, Josep M. Sala-Valldaura i Olga Xirinacs, i els de Nora Albert, que va morir a finals de l’any passat i que llegiran les seves filles. El mestratge de la paraula dita amb el cor i amb les mans, amb tots els sentits. Quan parlem de grans recitals poètics, sempre hi ha el referent del Price del 1970, avui fa 54 anys, que Pere Portabella va rodar de manera clandestina, i que ha quedat com un moment de força i de lluita exercida pels poetes. Feliu Formosa el va organitzar i hi serà ara refrescant la potència, riquesa i dimensió de la llengua. Quina lliçó!