El voraviu
No reflexionarà res
Jo ho faré sobre la possibilitat que el diari organitzi un parell de porres o tres
Pedro Sánchez ha tornat a organitzar la de Dios es cristo, que diria l’àvia Neus. Al matí, en seu parlamentària havia dit que malgrat tot ell continuava creient en la justícia. A la tarda només va deixar dues opcions. O tornem a ser davant una gran operació de màrqueting electoral o aquí hi ha alguna cosa més que una denúncia de Manos Limpias. Aquests cinc dies d’abril (del 24 al 29) passaran a la història. Venen més èpics que aquells 55 dies a Pequín (1963) de Nicholas Ray, amb Charlton Heston, Ava Gardner i David Niven. Aviat és dit! A la història no hi passaran pas per la reflexió que hi faci Sánchez. Sánchez, a hores d’ara, ja ho té tot reflexionat, el que ens hagi de dir dilluns vinent. Aquests cinc dies són perquè piulem i piulem els ciutadans i perquè la politologia i els mitjans ens entreguem a la masturbació mental. Per enamorat que estigui, Sánchez ja sap molt del pa que s’hi dona i sap prou bé que et poden filtrar coses de la dona, si ets casat, i del xicot, si festeges. Dirà que es queda i el tindrem més màrtir que mai la darrera setmana de campanya? Dimitirà amb efectes immediats? O farà com Xavi i dimitirà en diferit? I si fa com Xavi, s’ho repensarà a meitat del diferiment? Vistes les circumstàncies, reflexionaré sobre la possibilitat que el diari organitzi dues porres. Una sobre si marxa o es queda. L’altra, si marxa a l’instant o marxa en diferit. I potser una tercera i tot. S’ho repensarà si marxa en diferit?
