Blaverisme reial

Cada dia torna a quedar clar. Tan clar, com clara és l’aigua que no cau del cel. Sense un estat propi que la potenciï, la protegeixi, la mimi i l’oficialitzi, la llengua catalana és empesa a l’extinció. O som independents o degollaran el català. Ho faran el francès i el castellà en uns plans d’actuació, perquè tot bilingüisme acaba entronitzant la llengua dominant. Ho farà l’anglès en uns altres plans en què la globalització ho justifica tot. I ho farà, també, l’autoodi lingüístic que professen alguns catalans. I encara haurem de sentir eminències com l’advocat unionista Xavier Melero acusant el català de perdre’s perquè resulta antipàtic a les noves generacions i als nouvinguts en haver-se convertit en una llengua d’imposició. Una llengua d’imposició, tu! Es va començar pujant als altars la màxima pujoliana que és català qui viu i treballa a Catalunya. Es va continuar amb allò que la llengua de molts catalans era el castellà. Ara som a Can Pixa Pedret. I perdonin l’expressió! Ara resulta que el català és una llengua d’imposició! Hem de tenir un estat, com els andorrans, i poder fer lleis que protegeixin la llengua com acaben de fer ells. Ara som dins d’un estat que treballa contra la nostra llengua. A qui ha atorgat el títol “Reial” Felip VI? A l’Académi de sa Llengo Baléà, un grupuscle negacionista del català a les Illes que promou de manera acientífica unes normes ortogràfiques per a la llengua baléà. Reial blaverisme illenc!