Espanya en pausa

A mi, personalment, que ja saben que tinc el vot decidit, m’està bé que Espanya estigui en pausa i que la pausa espanyola s’hagi menjat la campanya catalana. No em solidaritzo amb els que es queixen d’una cosa, l’altra o totes dues. Les dues coses m’estan bé. S’ha d’entendre que per a qui té el vot decidit la campanya hi sobra. I s’ha d’entendre que en el punt que ho tenim no m’immuta gens que la política espanyola es mengi Catalunya de la campanya. Ho podem entendre com un tornajornals. Quantes eleccions que no eren catalanes (o no només catalanes) se les ha menjat Catalunya? Generals? Gallegues? Andaluses? Són coses que passen. A vegades en una direcció i a vegades en l’altra. Tampoc trobo cap estrall la pausa en si mateixa. Qui no ha fet a la seva vida laboral un extra de cinc dies amb cap de setmana? El juny farà sis anys que aquest home va guanyar la moció de censura a Rajoy i que està fins al coll amb la presidència del govern. De veritat que no podia buidar-se a l’agenda cinc dies? Em refermo en el que escrivia abans-d’ahir. No reflexionarà res perquè el que ens hagi de dir dilluns ja ho té més que reflexionat. Que reflexionaria només era una manera de dir-nos que s’agafava cinc dies. A mi el que més m’estranya és que, aprofitant la festa de l’1 de Maig, no hagi fet pont, ho hagi allargat tres dies més i ens hagi citat pel dijous 2. Això sí que em fa molt mala espina, que deia l’àvia Neus.