El Consell de Ciutat “renya” els partits

El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, en què els representants de l’Ajuntament i la ciutadania debaten els afers principals de la ciutat. Es va constituir el dia 16 de març del 2004 –quan era alcalde Joan Clos– i va néixer amb el lema “Entre la ciutadania i el govern”. Vol ser, segons el web oficial, un espai plural que aplega representants dels grups polítics, consells municipals sectorials, les institucions, les associacions incloses al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes, persones d’especial rellevància ciutadana i ciutadans i ciutadanes triats aleatòriament entre els que havien manifestat interès per participar en els afers de la ciutat.

Els actuals representants del Consell de Ciutat de Barcelona Enric Canet i Montserrat Morera van presentar divendres, davant el ple de l’Ajuntament, la memòria anual d’activitats del 2023 de l’ens, que, recordem-ho, acaba de complir 20 anys d’existència. En la seva intervenció, els portaveus del consell, sempre en un to de correcció, van fer allò que en català en diem “tocar el crostó” als regidors del ple i al govern municipal. Van iniciar la presentació de la memòria apel·lant al fet que hi hagi un diàleg “fluid i constant” entre el Consell de Ciutat i el govern de la ciutat però –i aquí és on van renyar els presents– van alertar que no hi ha prou retorn dels dictàmens que el consell presenta davant del consistori. “La temporalitat en el retorn dels dictàmens, per part de l’equip del govern municipal, continua sent molt superior al que marca el reglament, fet que desmotiva i desacredita la feina i expertesa de les persones que participen al Consell de Ciutat”, es llegeix a la memòria. Així, el Consell de Ciutat té pendent el retorn de diferents dictàmens i manifestos tant de l’any 2022 com del 2023, per això recomana que els dictàmens es responguin per escrit en un període no superior a dos mesos, tal com estableix el reglament de participació ciutadana. El dictamen és un document de conclusions amb els acords i recomanacions al govern municipal sobre els temes que ha tractat, i per tant, un document on es recullen les diferents mirades i opinions que hi ha sobre un tema. En teoria, l’Ajuntament ha d’estudiar i tenir en compte aquest document per dissenyar i executar la seva acció pública. Aquí hi ha el retorn que reclama el Consell.

Un altre avís del Consell va anar dirigit als representants dels partits polítics, ja que, segons van dir els portaveus, cal millorar la participació dels grups de treball i els grups municipals, perquè –segons l’advertència–, fins al moment en què es va presentar l’informe, encara no es disposava d’un decret d’adscripció dels regidors i regidores dels diferents grups municipals a l’òrgan.

Finalment, el Consell va reclamar millorar la visibilitat i la comunicació de l’ens mitjançant una revisió del circuit intern de coordinació, i aprofitar l’impuls de Barcelona com a capital europea de la democràcia el 2024 i com a capital europea del comerç de proximitat el 2025 per fer la difusió de la seva tasca. De recordar a la població que existeix, diuen, un lloc de trobada privilegiat per recollir i debatre les preocupacions, inquietuds i propostes dels ciutadans. Com diu el seu lema actual, és “El gran espai de representació cívica de la ciutat”.