El 12-M de què no es parla
Apel·len a canvis per incloure’s a ells mateixos en el club dels privilegis del sistema
Cada vegada són més aquells votants que veuran incrementada l’escletxa que existeix entre el seu vot i la seva identitat. Es planteja un futur escenari de debat més enllà del pluralisme que, des del punt de vista de la globalització, es podria definir que cobreix una certa homogeneïtat en termes identitaris vers la realitat de les societats occidentals amb les ara dubtosament mencionades ‘minories’.
Malgrat els esforços solidaris que han intentat omplir el buit institucional, s’observa l’apropament d’aquests als grups polítics que prenen una direcció receptiva a un canvi de visió d’altres realitats a l’escenari polític de primera línia, almenys en discurs. Aquestes noves realitats inclouen altres creences i cultures desenvolupades des de i amb generacions presents i futures dins d’occident. Malauradament, la resposta dels opositors, integrats principalment per grups extremismes que temen treballar davant d’un fet indiscutible, és la que ha aterrat en l’educació social sobre la mundialització. Aquells que diuen ser antiestablishment per conservar l’estabilitat que integra violències generaran més desigualtats socials. Apel·len a canvis per incloure’s a ells mateixos en el club dels privilegis del sistema i continuar oprimint. La lluita no és contra els seus homòlegs, sinó contra qui encara és oprimit i invisibilitzat pel sistema. I amb ells mateixos, és clar. Quan ser tan ric en múltiples identitats suposa ser també de dins, toca ser més coherents i adoptar una acció proactiva al foment de la pluralitat integral, sobretot, per aquells que semblen tenir la voluntat d’integrar les demandes que fins ara han estat ocultades políticament per la supervivència del sistema. Tenim evidència de la forma que adopten les societats heterogènies en altres països europeus. Però també una mostra de com només la creació d’una unió dins d’una homogeneïtat sostinguda per la renúncia a identitats que també constitueixen l’essència d’aquests votants, fa perillar la pluralitat. Quin serà el model d’escenari polític català amb una participació electoral de perfils més heterogenis que mai? Quan el conflicte entre el vot i la identitat de targets nous entri en joc, caldran posicions sòlides i formidables.
