La gran mentida

Ens hem quedat amb els ulls esbatanats i amb la punta de l’índex i el cor repicant la taula en espera que algú anunciï la bona nova. Havia de ser Pedro Sànchez, segons tots els endevinaires del regne, després del cop de puny a la taula per les pràctiques de la ultradreta i la dreta. Tanmateix, i no és la primera vegada que això succeeix en els afers de la política, després d’una sacsejada torna la calma i aquí no ha passat res. Els grans canvis anunciats es limiten a hores d’ara a una nova reflexió en veu alta del president espanyol dient prou ara a les campanyes de difamació i a les fake news i anuncia que, de tot això, en parlarà amb un dels màxims responsables de la manipulació i els relats fabulats: el cap de l’oposició, Alberto Feijoo, tot i que d’això, cal dir que tots se n’han fet experts. Congressos, xerrades, debats, estudis i llibres sobre els nous relats comunicatius, a més de gent a presó i a l’exili a causa de les campanyes de difamació, i el president, que ara se’n sent víctima, ens demana reflexió però és incapaç de prendre cap mesura substancial que posi fi simplement al gran problema que ha tergiversat tot els relats polítics dels darrers anys: la mentida i la desinformació No farà res, la qual cosa augura que la mentida i la desinformació han vingut per quedar-se.