Germà porc

Alguns éssers humans massa susceptibles, no els fa gràcia que es pugui “conèixer” millor l’home a base d’estudiar els animals. Les rates, els conillets d’Índies i els micos han estat i són explorats per biòlegs i científics de diverses especialitats, i, de les reaccions d’aquests animals, se’n treuen, sovint, conclusions aplicables a l’animal humà.

Sembla, però, que encara hi ha un animal que en determinats aspectes és més semblant a nosaltres que tots els altres: el porc. Imagino la reacció de protesta, en una societat on el porc simbolitza físicament la porqueria, i moralment la porcada. Quines coses! El colom és immund, i l’hem revestit de les qualitats contràries, mentre que el porc és més aviat net i té bona voluntat, a desgrat de les nostres etiquetes.

Els nord-americans i els alemanys estan molt interessats pel porc, i els científics donen una explicació que farà empal·lidir les persones més orgulloses: “Per la semblança psicològica del porc amb els éssers humans”. Fins aquí podíem arribar, oi? I encara més: després de tanta literatura romàntica, resulta que allò que ens uneix més als porcs és el cor. El cor dels porcs és, com el de les persones, molt sensible a l’stress i als atacs, els típics atacs cardíacs. Un servei mèdic d’Arizona ha triat una colla de porcs i els fa córrer per tal de comprovar els efectes del jogging, avui tan de moda, sobre les malalties del cor.

Els alemanys, pel seu compte, han descobert que els porcs pateixen angoixa i tensió nerviosa, probablement pel sistema de vida a què estan sotmesos a les granges industrials. Si substituïm “porcs” per “ciutadans”, l’equiparació és perfecta. Que els porcs puguin tenir la famosa “angoixa existencial” analitzada pels nostres filòsofs i els nostres psiquiatres no és cap broma. Significa que hem traspassat a moltes bèsties els defectes de la nostra organització comunitària.

Sembla que la productivitat, tal com l’entenen els tècnics d’avui, es fa cada vegada més incompatible amb la felicitat. I dic tal com l’entenem avui perquè és evident que hi ha una productivitat positiva i satisfactòria, profundament humana –i, per tant, profundament porcina, i gal·linàcia, i conillaire–, que és la productivitat “raonable” en funció del propi instint creador i de les pròpies necessitats; l’altra és una productivitat que no és raonable, sinó “racionalitzada”, en el sentit d’automatisme que té aquest mot.

Si arriben a descobrir per què els porcs no són feliços, tenim l’esperança que arribaran a descobrir per què tants homes tampoc no ho són.

Després que els homes hem fet als porcs tantes “porcades”, pot passar que els porcs ens proporcionin, gràcies al seu cor i als seus nervis, un ajut d’un altíssim valor “humà”.

Des d’ara em menjaré una llonganissa encara amb més respecte, amb un agraït amor fraternal.