L’economia catalana continua avançant tot i els daltabaixos polítics conjunturals esdevinguts els darrers dies a l’Estat espanyol. L’entrada de l’automobilística xinesa Chery a casa nostra i els bons resultats de Seat continuen dinamitzant l’activitat econòmica catalana, marcada, un any més, per les xifres rècord del sector turístic. Tot i així no tot són flors i violes.

Chery i EV Motors, propietària d’Ebro, BTech i el Dhub, han signat recentment un acord, amb el 60% per a la firma catalana, per fabricar i comercialitzar conjuntament cotxes de les marques Omoda, Jaecoo i Ebro. La previsió de l’empresa és que comencin a sortir vehicles de la planta –l’antiga fàbrica de Nissan de la Zona Franca, ara anomenada Ebro Factory– de manera esglaonada previsiblement a partir del proper octubre. La companyia xinesa Chery, que fa diversos anys que negocia amb l’administració catalana i espanyola, ja té un peu dins de la reindustrialització de Nissan, però el seu aterratge definitiu no serà immediat, s’anirà desplegant en fases. D’entrada, s’abastaran a nivell laboral de 150 treballadors provinents de les antigues instal·lacions de Nissan del còmput que encara queden en actiu format per 600 empleats des que la firma japonesa va tancar les portes a la Zona Franca.

Catalunya es converteix així en la primera zona europea on l’automobilística xinesa posa els peus per produir per a tot el Vell Continent. Per tant, aquesta és una molt bona notícia. Malgrat això, hi ha alguns interrogants que caldrà anar seguint amb una certa cautela. La primera incògnita és la dotació econòmica real que abocarà Chery a les noves instal·lacions, perquè la inversió que es comenta de 400 milions d’euros és el fruit de l’acord entre la firma xinesa i Ebro, el qual s’alimenta també d’ajudes de l’administració. S’ha comentat que a mesura que avanci el temps s’aniran desglossant les partides econòmiques amb més claredat. També és cert que caldran més recursos per actualitzar i reformar en profunditat les noves línies de producció, tant per a l’adaptació a l’electrificació com per a la renovació de les estructures més convencionals. Del que trigui a estar a punt tota la planta en dependrà que Chery i Ebro puguin passar a la pantalla següent, que en definitiva voldrà dir que han superat la primera fase i ja es podrà fabricar, i contractar més de 1.000 empleats durant els propers tres anys. De moment a Barcelona només s’acoblarà la tecnologia que arriba des del gegant asiàtic. Aquesta inversió estrangera, però, suposarà per al sector posar una marxa més.

D’altra banda, Seat SA, integrada per les marques Seat i Cupra, ha estat també una de les grans protagonistes del món automobilístic l’any 2023. Ha tancat el balanç amb un benefici operatiu de 625 milions d’euros, multiplicant així gairebé per 19 aquest índex respecte de l’any anterior. Amb una facturació de 14.333 milions, un 33% més que el 2022 i 602.000 vehicles produïts, Seat es consolida dintre del Grup Volkswagen. A més, amb la posada en marxa de la futura planta de muntatge de bateries elèctriques de Seat a Martorell, que ha suposat una inversió de 300 milions i que serà operativa a finals de l’any vinent, ben segur que suposarà també una altra marxa més per al sector i per al bon comportament de l’economia.

L’automoció ha estat un dels sectors amb més creixement de les darreres dècades al nostre país. A l’inici dels vuitanta, l’activitat del motor movia entorn del 3,3% del PIB i 40 anys després ja representava al voltant del 6%. Per això és fonamental que sectors industrials com el de les quatre rodes complementin l’activitat econòmica del Principat, precisament per equilibrar el lideratge dels serveis i del turisme. Precisament, Catalunya va rebre 18 milions de turistes estrangers l’any passat, unes xifres gairebé iguals que abans de la pandèmia. Aquests visitants van fer unes despeses d’uns 21.000 milions d’euros, un 26,75 més que el 2022. Sens dubte aquest sector és molt important per a l’economia, però cal tenir present que té costos socials i mediambientals i que globalment, en crear poc valor afegit, fa baixar la renda per càpita. A més, cal recordar que genera aglomeracions en certs punts, pressió sobre l’habitatge i els preus, i sovint actua amb precarietat laboral.

Per tot això, cal que Catalunya repensi el model productiu i faci una aposta més gran per la indústria, l’agroalimentació, el coneixement, la biomedicina i la salut, i sobretot la innovació.