Àgora
La campanya es fa llarga
El retir de cinc dies de Pedro Sánchez ha servit per donar un respir als candidats catalans. Aquesta setmana no s’ha parlat de res més. Hi ha hagut arguments a favor i en contra del recés del president i sobre la seva activitat actual i de futur. Més còmode i més senzill haver de parlar de l’espantada de Sánchez que no pas trobar solucions a la sequera, l’atur juvenil, l’habitatge, la regulació dels lloguers temporals, el referèndum, el futur del turisme o la situació de l’ús de la llengua catalana o fins i tot de la immigració. La setmana ha acabat amb Sánchez consolidat a la presidència del govern pendent, tal com ho estava fins ara, dels socis catalans que a la vegada estan pendents diumenge vinent del resultat de les eleccions. A Espanya hi ha un Pedro Sánchez quiet i ferm amb la tranquil·litat de ser l’únic que pot decidir la convocatòria d’eleccions generals avançades.
Oficialment les campanyes duren dues setmanes. És habitual que la primera setmana agafi avantatge un dels partits amb possibilitats de guanyar-les. Aquesta setmana gràcies a la decisió de Pedro Sánchez han anat al davant els socialistes de Salvador Illa. Només calia veure l’aparició de Sánchez a la Feria de Abril de Barcelona. Està per veure aquest cap de setmana i la setmana vinent qui anirà al davant. Dies decisius perquè segons les enquestes hi ha un 40 per cent de votants que decideix el seu vot la darrera setmana.
Llarga i feixuga, la campanya. Els socialistes, pendents de qualsevol exabrupte espanyol, han de dir en clau Sánchez i post-Sánchez. ERC i JxC sense poder-se pronunciar obertament sobre els pactes postelectorals i la resta de l’ oposició buscant arguments nous que puguin entrar en els mítings i debats que queden abans del 12-M.
Queda una setmana. Ningú vol equivocar-se. No ficar-se de peus a la galleda és un èxit.