Escenari d’emocions
Eslògans, frases fetes, mitges veritats i mentides, són el camí per a la recerca del vot. Els eslògans i les frases fetes tenen l’enginy que les fa divertides. La mentida, tot el contrari, genera fàstic quan la reconeixem. Sempre és així? En som conscients? La mentida s’ha considerat un mal menor i una conducta culturalment acceptada, interioritzada, en el transcurs de molts segles en forma de picaresca. A través de la mentida també es creen emocions. Escolto una conversa d’un pare que acompanya la seva filla a l’escola. La nena li confessa que s’ha deixat el treball a casa i necessita una excusa per donar a la mestra. El pare li dona la solució amb una mentida. Li proposa que digui que, netejant la taula, el paper ha anat a les escombraries. I la nena ho accepta amb normalitat. El pare, així, dona valor a la mentida i l’ensenya a la seva filla. Determinades opcions polítiques menteixen compulsivament emparats en la llibertat d’opinió, però tots provoquen les emocions a la recerca del vot. Provoquen sentiments que reforcen les intencions o decanten al seu favor els indecisos. Calumnia que alguna cosa queda, diu la dita popular. La mentida pietosa no pretén cap mal sinó sols protegir els sentiments dels altres o evitar un dany innecessari. La mentida i la calúmnia tenen en comú una distorsió intencionada i creïble de la realitat en forma d’engany, amb efectes emocionals en qui l’escolta, per a l’obtenció d’un resultat. La dignitat de les persones i la consideració del valor de la veritat com a bé suprem han d’estar per sobre de qualsevol altre interès. La mentida reiterada a la qual ens estem acostumant és patològica perquè es perd la noció de la realitat i de la veritat de qui la promou i la converteix en resposta normalitzada. Aquella dita que diu que la mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat és una eina de manipulació social, conscient, en un escenari d’emocions incontrolades. Ben expressades, amb intensitat i en un marc teatral, generen emocions intenses que perduren en el temps com a veritats indiscutibles. I contra això cal lluitar-hi amb nous estils de fer, amb models de comunicació honestos i amb el pes de la llei quan es traspassin determinades línies vermelles. La veritat és patrimoni de tots, la mentida només ho és d’uns quants. Que no us manipulin el pensament.