Entusiasme i ofici

Última setmana de campanya. Aquests dies estem veient les darreres enquestes que es poden publicar i, qui més qui menys, també en veiem de les que no es publicaran. Com es diu del dit i la lluna, aquí importa la tendència i no la projecció. Què ens diuen les tendències sobre els partits principals? 1: L’Illa no ho té fet; 2: La dinàmica de Puigdemont és ascendent; 3: La dinàmica d’Esquerra és descendent. Les enquestes també ens diuen que hi ha un volum important d’indecisos. Això vol dir que viurem una darrera setmana emocionant, de la qual es pot esperar algun cop d’efecte –d’aquells amb què es vol decantar molts vots (i no em refereixo al retorn del President)– i, sobretot, molta feina de les bases dels partits. Sí, sí, allò que tan sovint es menysté i es ridiculitza, els militants i els simpatitzants dels partits poden tenir un rol determinant en el desenllaç d’aquestes eleccions, motiu pel qual pot ser interessant donar un cop d’ull al seu estat de forma. Les bases socialistes tenen molt ofici i poc entusiasme. Tenen tant ofici que han intentat ser creïbles fent veure que els ha commogut la crida de Sánchez pel joc net i la democràcia. La sinceritat d’un dirigent de la UGT ha destapat la jugada. Les bases de Junts, en canvi, són les que han mostrat –de llarg– més entusiasme. La mobilització diària de centenars i, segons el dia, de milers de persones a la Catalunya del Nord per fer costat al President ha sigut molt important. Les bases d’Esquerra no es pot dir que transpirin entusiasme. Tampoc no es pot dir que no tinguin ofici. Aquell “som com som” de fa anys que es deien a ells i als altres encara aplica. Ara, a més, molts càrrecs institucionals s’hi juguen la feina. Es pot convèncer indecisos amb ofici però sense entusiasme? I només amb entusiasme, es pot convèncer els pragmàtics? Aquesta setmana no moure’s podria ser un error i un error podria ser un desastre. Les bases tenen un paper important, els cal entusiasme. I ofici.