De reüll
Girona i Europa
Girona mira més que mai a Europa. De moment només seran feines de laboratori i estudi, però la ciutat ja s’ha convertit en el primer municipi de l’Estat que treballarà en l’aplicació de les teories de decreixement —ara se’n diuen de “postcreixement” després que l’anterior mot quedés aporrinat per la classe política. Universitats, associacions internacionals, i instituts científics, entre altres organismes, fa temps que alerten de la necessitat de canviar el model consumista davant la manca de recursos naturals que patirà tot el planeta en els pròxims anys. L’any 2022 el Consell Europeu d’Investigació va dotar de deu milions d’euros els estudis a l’ICTA-UAB per poder buscar i aplicar estratègies que, basades en aquesta nova teoria, permetin reduir el model devastador que han originat les polítiques neoliberals. Europa també fa anys que hi pensa, ja és una necessitat, alerten, però no ha estat fins ara que, per primera vegada, una administració i un govern intentaran portar la teoria a la pràctica. “Cal trencar la por de parlar-ne i actuar”, explica Sergi Cot, regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, governat per la CUP. Doncs sí, deu fer molta por parlar-ne atès el silenci amb què es rep la notícia al bell mig d’una campanya electoral al Parlament en què només sona el Hard Rock.