Hem de deixar de fer fotos?
Assaig de Luis Izquierdo- Mosso sobre l’excés d’imatges que consumim cada dia
Luis Izquierdo-Mosso (Sestao, 1954) és un artista polifacètic i un personatge singular amb una gran capacitat d’observació i un humor irònic. Va ser professor de filosofia a Figueres, té casa a Espolla i des de fa un temps viu a Llagostera, on el dissabte 4 va presentar el seu nou llibre, Dejar de hacer fotos es fácil si sabes cómo (Lapizlátsuli), un assaig sobre l’excés d’imatges que consumim (només a Instagram se’n pengen més de 200 milions cada dia). En Luis, un excel·lent fotògraf, diu que deixar de fer fotos és saludable i desmitifica una sèrie de tòpics sobre el món de la imatge. El 2020 ja va publicar a la mateixa editorial un altre assaig molt recomanable, 20 toneladas. Arte contemporáneo para turistas, un raonament sobre les reaccions que té el públic davant d’una obra d’art. L’artista basc i català ha fet una vintena d’exposicions individuals, algunes més de col·lectives, ha realitzat comissariats i vídeos, ha dirigit seminaris i cursets, ha estat comentarista d’art, ha publicat articles i ha dirigit un muntatge de dansa. “Ha fet tot el que ha pogut i gairebé tot el que ha volgut”, es pot llegir en la solapa del llibre. L’escriptor Enric Ramionet, que acaba de publicar Crims a Reremur (Cal·lígraf), va presentar la nova obra d’aquest inclassificable creador a l’antiga biblioteca del Casino Llagosterenc, que durant els anys del franquisme va ser la sala de jocs de cartes prohibits en què quatre murris fotien la setmanada als jugadors passerells. Una quarantena de persones vam seguir una amena i il·lustrativa conversa acompanyada d’imatges que han estat motiu d’anàlisi en el llibre, des de la foto d’Hitler nen a la icònica del Che Guevara, passant per la moda dels selfies, imatges del nostre cos a partir de les radiografies o uns autoretrats en què Luis passa de teòric economista a sospitós habitual.
L’entitat Casino Llagosterenc té 168 anys d’història i una densa programació anual d’activitats amb la voluntat de “donar èmfasi a l’esperit crític i a la reflexió personal i contribuir a ser punt de trobada per a tothom”. S’hi celebren conferències, col·loquis, concerts, escacs, teatre, coral, tallers i cursos i, fins i tot, una aula de filosofa i una d’escriptura. Una de les activitats més consolidades és l’Escola de Música i Dansa amb dotze professors i 212 alumnes.