Ens deixarem drogar?

Fa temps vaig publicar un comentari sobre el referèndum nuclear a Suècia, comentari que fou discutit en aquestes mateixes pàgines. M’ha animat el fet de rebre no fa gaire una carta del doctor Antoni Lloret, que em diu des de París que comparteix els punts de vista exposats. Gràcies. L’autoritat del doctor Lloret –que fa una tasca decisiva en el Laboratoire de Physique Nucléaire des Hautes Enérgies francès, i a qui Tarradellas demanà informació amb motiu del desastre de Harrisburg– m’ha dut a voler conèixer les seves opinions, que intentaré de resumir brevíssimament, a manera de punts de reflexió.

1. Es tracta d’imposar l’energia nuclear no solament perquè solucioni el problema energètic –mentre no hi hagi cap accident– sinó sobretot perquè certes estructures econòmico-bancàries puguin realitzar indubtables beneficis. Si el capital espanyol no inverteix en les energies renovables –inversió que hauria de ser molt superior a la nuclear–, es condemna la indústria i les estructures econòmiques a no poder participar en el futur del que avui hom considera el “mercat més gran del món”: el de l’energia solar i eòlica. Les energies renovables esdevenen un petit complement de la nuclear, i no la nuclear una petita ajuda provisional esperant el desenvolupament de les renovables. S’hipoteca, doncs, l’esdevenidor energètic.

2. Hi ha una evident dificultat tecnològica i política a vigilar les qüestions de seguretat nuclear.

3. Nuclearització de Catalunya. És una aberració acceptar que en el nostre territori s’instal·lin quatre centrals nuclears. La intervenció estatal que això suposa és superior a la que s’hagi produït al llarg de la nostra història, llevat de les dictadures, i incomparablement perillosa. A Tarragona, l’espera una de les més grans concentracions nuclears del món. És previsible l’augment de la radioactivitat natural i la desaparició de la terra fèrtil a Calaf, Girona, Vic, en les explotacions d’urani. A més, cal afegir el projecte de les centrals de Port-La-Nouvelle, tocant al Rosselló i al costat del nostre mar. Una ciutat com Barcelona i una nació com Catalunya queden exposades al màxim sacrifici per a satisfer les companyies multinacionals. Tant al nord com al sud, a menys de cent vint quilòmetres en línia recta, Barcelona podrà rebre una agressió nuclear.

4. Quant a l’actiu dels polítics, a la dreta domina la creença absoluta en el model nuclear. Totes les altres argumentacions són degudes “a quatre ignorants o a quatre excitats ecologistes”. L’actitud dels científics que raonen la seva oposició és silenciada. Per la seva banda, l’esquerra no sap deslliurar-se del mimetisme de la tecnocràcia de dreta.

La crida final ha de ser clara: els nostres polítics han de pensar que els vots no confereixen saviesa, sinó la responsabilitat de fer l’esforç per comprendre tots els aspectes d’un problema que, com és el cas del nuclear, condicionarà la dependència político-econòmica de Catalunya o, si és ben enfocat, afavorirà les possibilitats d’autodeterminació.