Un país Auster

La crònica d’una mort anunciada està escrita amb anticipació. La de Paul Auster, el gran renovador de la literatura americana, també. I el vídeo que resumia les seves vingudes a Catalunya, les declaracions i entrevistes quan promocionava un dels seus llibres va començar a girar de bon matí a les rodes del 3/24 que en ser festiu s’escampaven més de l’habitual per TV3. La mort era previsible per la malaltia, però quan ens sorprèn afaitant-nos o intentant resoldre uns mots encreuats malgrat els desitjos de l’estimat Estellés, el seu impacte desborda molta gent d’arreu que s’aboca a les xarxes. Hi proclamem la nostra austeritat, recordant llibres que ens han impactat, que ens han acompanyat, des d’El palau de la Lluna al Leviatan, la trilogia de Nova York, La nit de l’oracle, o l’última Baumgartner, i tants que han sortit del seu cap i màquina d’escriure. Als anys noranta Auster va ser un dels nostres fonaments, va enamorar tota una generació amb el seu desplegament com a guionista de pel·lícules com Smoke, Blue in the face o Lulu on the bridge. També hi ha qui troba que el cine li va fer perdre el nord literari. Sigui com sigui entraves en el seu laberint novaiorquès i vital, i ja no en volies sortir. Guiat per l’atzar com una força que també governava els nostres dies, el destí. Paul Auster combatiu i compromès, poeta, assagista. La crònica de la seva mort ja estava escrita, però correm a buscar la reflexió de traductors seus com l’Albert Nolla o la seva editora en català Pilar Bertran, o Enrique Vila-Matas, que el va fer personatge a Dublinesca, i a revisar quins llibres seus tenim a casa. Les aproximacions a gegants com Auster poden ser moltes. La possibilitat de sentir cantar la seva filla Sophie, llegir Siri Hustvedt buscant si els seus somnis i amors tenen algun rastre d’aquesta convivència. Què en devia treure de la seva estada a la casa dels escriptors davant de Correus a Barcelona? Se n’ha anat entre el respecte i l’admiració, amb l’estima de tants lectors que ens quedem amb el recer dels seus llibres, per seguir gaudint del seu trencaclosques, on ell ara ja és també un record.