Lletra petita
La fi de la humanitat
“L’efecte final de la frenada de la reproducció és l’extinció de l’espècie humana. La taxa de fecunditat a Catalunya és d’1,17 fills per cada dona
Escolto una promo d’un programa de la ràdio pública de Catalunya i una dona que es reclama mare, àvia i besàvia diu, entre altres reflexions, que si tornés a néixer s’ho pensaria molt i molt abans de ser mare. La bona dona ho remata amb una crida a les dones d’avui perquè gaudeixin de la vida. Deixant de banda que contraposar el gaudi de l’existència terrenal i la maternitat –que no sé si era la intenció de la senyora però és el resultat obvi de l’edició de l’àudio– hauria d’incloure’s en la categoria de fake news, el pòsit que deixa la falca ens ha de fer reflexionar sobre el paper que volem tenir col·lectivament en el curs de la història del planeta. Perquè, si les dones decideixen seguir amb els ulls clucs el consell de la besàvia, l’efecte final de la negativa a la reproducció és l’extinció de l’espècie humana. I no crec que aquesta sigui la intenció de l’àvia ni una tesi sostenible per cap mitjà de comunicació.
Entre poc i massa. La llibertat individual és tan sagrada com implacable és la caiguda de la taxa de natalitat entre els nadius –i els nouvinguts la mantenen però la generació següent ja no ho farà– que, afegida a l’increment de l’esperança de vida, no només comporta l’augment de l’edat mitjana dels catalans. També modifica aquella gràfica clàssica de població per franges d’edat que abandona la clàssica forma de piràmide –de fet, aquest és el seu nom– per adoptar una de més semblant a una baldufa.
La qüestió és senzilla: si de cada individu no en surt un de nou, la societat es contrau. La taxa de fecunditat –fills per dona entre 15 i 49 anys– ha caigut sense aturador des de l’1,53 del 2008 i s’apropa perillosament a 1 (1,17 el 2022). Tot això, sense tenir en compte que les famílies biparentals encara són majoria i, per tant, aquest 1,17 s’hauria d’aproximar a 2. Fem-ho fàcil. Heus aquí la meva piràmide familiar: els meus quatre avis –nascuts entre el 1900 i el 1910– van tenir set fills entre el 1930 i el 1940. Dels set, sis es van aparellar i d’aquestes 13 persones en van sorgir tot just 14 de la meva generació. Som dels anys cinquanta, seixanta i setanta i, per tant, ja no tindrem més fills. Entre tots 14 (25, comptant les parelles) n’hem tingut 18, dels quals 6 ja tenen entre 35 i 25 anys. Només un té descendència...
