El ‘modus operandi’ del maltractador

Arribeu amb una carta de presentació que fa patxoca: afables, generosos, riallers, sensuals... Ens agafeu despistades, amb l’artilleria descarregada, perquè tot encaixa en la relació somiada. Us convertiu en els millors companys, en excel·lents amants, i ja teniu feta la primera part de la feina. El vostre modus operandi està en mode on. La careta de botxí la dueu tan amagada que ni tan sols és possible intuir-la. Arriben les primeres discussions per situacions aparentment absurdes. Amb aquestes, els primers crits. Es filtra algun insult. Les primeres reconciliacions reparen la llevantada. Tothom té desavinences amb la gent que estima. Qui més qui menys ha perdut els nervis algun cop. Però ja comenceu a carregar la culpa en elles. La màquina de la manipulació està engegada. Són elles les que es guanyen a pols aquella paraula malsonant, aquell cop de puny contra la paret. Vosaltres sou els grans ofesos, els que heu tingut un mal dia. L’escena es va repetint. Aconseguiu el silenci femení de portes enfora. Elles eviten com sigui fer patir la gent que estimen i prefereixen emmudir. Tampoc no tenen força per escoltar, cinquanta cops al dia, que han de sortir ràpidament d’aquell calvari perquè ja han pres consciència que ho han de fer, però el problema és que no saben com fer-ho. Perquè darrere de cada escarni hi ha una petició de perdó, hi ha llàgrimes de penediment, i hi ha la promesa que aquell serà el darrer cop perquè es posarà en mans d’experts per curar la seva maldat. L’esgotament emocional, i el convenciment erroni que els fracassos tenen sempre dos culpables, les duu a tornar al punt de partida. Però cada cop us tenim més calats, se us veu d’una hora lluny, i no cessarem fins a la vostra derrota.