Aprèn un idioma per art de màgia

De tant en tant, però sobretot quan s’albira la possibilitat de viatjar a un país de parla anglesa, m’agafa la dèria de buscar vies per millorar el meu anglès rovellat i evitar comunicar-me com els indis a les pel·lícules de l’oest. L’oferta de cursos, sense entrar a valorar la seva qualitat, va de les opcions gratuïtes a classes que valen un ronyó i part de l’altre. El més sorprenent, però, és la celeritat amb què es pot assimilar una llengua. No sé què fan molts pares i mares invertint diners en acadèmies d’idiomes si hi ha qui et diu que pots aprendre anglès en tres mesos i, el més important, sense esforç, o també de forma ràpida i senzilla –aquests no aclareixen si has de posar-hi afany o hi encaixen els mandrosos. Hi ha a més qui et vol captar garantint que podràs millorar el teu anglès en només sis dies –no sabem si afegir-ne dos frases al punt de partida ja es considera una millora– o qui et repta a parlar-lo en menys de vuit mesos, sense entrar en més detalls, així que potser els més espavilats el poden dominar en dues setmanes, que ja són menys de vuit mesos. Sorprenent és també qui et recomana que aprenguis anglès sense sortir de casa –desconec quant de temps seguit s’ha d’estar sense trepitjar el carrer perquè t’entrin les paraules–, o aquells altres que fan un oferiment d’entrada irrefutable, ja que des del primer dia podràs parlar-lo de forma natural, divertida i intuïtiva. Si fem cas del que està pujat a les xarxes, eI mateix serviria per al xinès, l’urdú i per a tots els idiomes que intueixo que en realitat necessitaria cinc vides per assimilar-los. Jo, quan penso en aquests miracles amb regust d’estafa, prefereixo quedar-me amb l’acudit del gran Eugenio: “Vostè domina l’anglès? Home, si és baixet i es deixa.”