Sobre el capitalisme

Fa sis anys vaig publicar un llibre amb el títol L’agonia del capitalisme. No em faig enrere del que deia. L’agonia del nostre sistema econòmic és ben visible si obrim un diari o mirem la televisió. L’agonia dels sistemes econòmics és cosa de força anys, ja que es tracta de substituir-los per un altre. El món està desencaixat. Guerres a Ucraïna i l’etern conflicte dels palestins amb l’Estat d’Israel; la guerra interminable del Sudan; la poca fortalesa de tots els països de l’Amèrica Llatina; el possible i desesperant triomf de Donald Trump als Estats Units; Putin a Rússia, digne successor dels soviètics. Deia en aquell llibre que “no queda gens clar que les noves generacions visquin millor en termes qualitatius i quantitatius. En definitiva, el món no progressa i oblida alguns punts bàsics del progrés: la solidaritat en primer terme i els principis generals de l’ètica. La manca de solidaritat és prou visible a tots els continents i així no es pot avançar”.

Hi ha un partit polític que es declara anticapitalista. En canvi no n’hi ha cap que defensi obertament el capitalisme. Queda prou clar que la majoria dels nostres polítics no pensa en un canvi del nostre sistema econòmic, tot i que aquest està prou comprovat com un sistema fracassat. En l’aspecte polític, tenim, en molts estats, un sistema polític democràtic, però aquest sistema no s’estén a l’economia. Una persona és un vot per al poder polític, però una persona no té cap pes en el poder econòmic. No dic que s’hagi d’aplicar aquest principi revolucionari, però sí que s’ha de revisar el capitalisme com a sistema econòmic i buscar una solució més ètica i més favorable al progrés del món.

En moments difícils, com va ser el final de la Segona Guerra Mundial, els governs van coincidir en una declaració sobre els drets humans, però la seva aplicació és mínima. L’ONU té un consell de seguretat format pels vencedors d’aquella guerra, que ja no té res a veure amb la situació política actual. Els governs del món haurien de pensar en quin pot ser el sistema econòmic que permetria un avenç general. L’aplicació d’una ètica és fonamental, però estem molt lluny d’acceptar-la.

Els actuals partits polítics no pensen ni parlen d’aquestes qüestions, sigui a Catalunya, a Espanya o a Austràlia. El capital, representat per les grans empreses i els milionaris, no pot continuar essent el poder que no té davant una oposició normal i no violenta. El capital té dret a buscar un benefici, però no un benefici màxim que perjudiqui el treball. I aquest darrer ha de tenir més poder, en un ambient de respecte que, com sempre, és molt difícil de trobar.

La revolució que demano no té res a veure amb la dictadura xinesa o amb les falses democràcies que hi ha al món. El progrés econòmic va lligat sempre a un millor comportament de la societat. Això, ho han d’entendre els governs i parlar-ne, ja que d’altra manera ens estavellarem contra una paret. No soc pessimista però el sistema econòmic que demano és aquell que es fonamenta en la bondat i no pas en l’insult i el desig d’eliminar un contrincant quan ens fa la guitza. Ho aconseguirem? No ho sé, però no serà demà passat, sinó en el moment que ens adonem o, més ben dit, us adoneu o s’adonin que el sistema econòmic actual no ens porta enlloc.