El vigilant del Moll de la Fusta

Ara fa 130 anys, el 16 de maig de 1894, va néixer Joan Salvat-Papasseit. Aquest any, però, commemorem el centenari de la seva mort, que va ser el 7 d’agost de 1924. És un poeta que a mi, inevitablement, em fa pensar en la meva època d’estudiant a l’institut. Perquè, a un servidor, com segurament a molts de vostès, el seus poemes L’irradiador del port i les gavines i El poema de la rosa als llavis, per citar-ne només un parell, van ser les lectures escolars obligatòries. Salvat-Papasseit és un poeta que figurava –i encara figura– a molts temaris de secundària. I de primària, que amb els cal·ligrames la mainada xala d’allò més! Benvinguda sigui la poesia trencadora i vitalista de Salvat-Papasseit a qualsevol moment de la nostra vida. Ell que reflectia la seva admiració pel futurisme i cantava i lloava les innovacions tècniques del moment, ara al·lucinaria amb la tecnologia que hi ha al nostre voltant i la que té a l’abast la mainada que el llegeix i el gaudeix. I mentre ho fan no estan pendents de les pantalles i deixen volar la seva imaginació esperonada per les seves paraules. Gràcies a aquella composició poètica, el cal·ligrama, en la qual la disposició de les lletres i la mateixa tipografia tenen una dimensió plàstica figurativa que dota el poema d’una força suggeridora per a nens i nenes. Una mainada que ell la volia instruïda i educada perquè sabia que era el futur. Ell que va néixer en una família humil del barri de Sants de Barcelona i que no va poder anar a classe regularment. Això no va impedir, però, que tingués una formació cultural. Salvat-Papasseit la va adquirir a través de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i gràcies al pintor Joaquim Torres-García, que el va posar en contacte amb les avantguardes artístiques i literàries del moment, a Barcelona. Escrivia i les seves feines literàries, precàries, no li donaven per a viure. És per això que Salvat-Papasseit va acabar treballant de nit com a vigilant al Moll de la Fusta.