Saber plegar

La política, com la vida, moltes vegades és injusta. I aquell moment per al qual molts es preparen amb esforç durant anys o no arriba, o no és com havien planificat o s’esfuma abans d’hora. Joan Puigcercós, però també Artur Mas, Pere Navarro i el mateix Pere Aragonès en són exemples. Aquest últim ha fet un pas al costat després de la patacada d’ERC en el 12-M. Darrere seu, també han anunciat que pleguen la secretària general dels republicans, Marta Rovira, i el viceconseller d’Estratègia i Comunicació en funcions i un dels pesos pesants a la sala de màquines del partit, Sergi Sabrià. Els tres consideren que, després dels mals resultats de les catalanes, cal donar pas a nous lideratges que redrecin el rumb d’Esquerra. No és del mateix parer Oriol Junqueras. El president dels republicans des del 2011 deixarà la direcció després de les europees, però sols ho fa com un moviment que li permeti presentar-se més lliure a la reelecció. Hi està disposat i amb forces. Ho deia dimarts en una precipitada carta a la militància i hi insistia dijous en una compareixença davant dels mitjans. El futur d’ERC s’aclarirà en un congrés extraordinari el 30 de novembre. I, fins aleshores, l’única certesa és que, en política, tant o més complex que arribar és saber plegar.