Deixeu pas

Entossudir-se a negar la realitat només retarda injustificablement les conseqüències. Després de les eleccions del 12-M, part del debat se centra a decidir si l’independentisme i el procés ja estan morts i enterrats. I no són ben bé la mateixa cosa. L’independentisme no és fruit d’una escalfada que va començar fa 10 anys. És un sentiment i un desig de part de la ciutadania d’aquest país, que guanya o perd suports en funció del moment històric i que en la darrera dècada segurament ha assolit el seu punt més àlgid. Però el sentiment independentista ni està mort ni morirà. Serà més o menys plausible, però sempre hi serà. En canvi, el procés, entès com el moviment polític i social que s’ha generat aquests darrers 10 anys, segurament sí que ja el podem donar per liquidat. No l’objectiu, però sí l’oportunitat per arribar-hi. Aquesta és la realitat que no ens podem entossudir a negar. En vindran d’altres, d’oportunitats, i cal generar el context i la força, aprenent dels errors del passat i, sobretot, donant el testimoni no sé si dir-ne a una nova generació però, sens dubte, a nous lideratges. No es tracta de renegar del que s’ha fet ni com s’ha fet. S’ha arribat més lluny que mai, s’ha afrontat amb valentia l’embat contra l’Estat, es va recuperar la il·lusió i un múscul social i polític sense precedents. Però també s’han comès errors, hem passat per l’ofuscació, la lluita fratricida, el desencís i la desmobilització. En un context de repressió majúscula. Però és una realitat que no ens podem entossudir a negar. Capítol viscut. Capítol tancat. I cap al següent. Però no de la mateixa manera. Ni amb els mateixos guies. Deixeu pas. No hi ha messianismes en la causa independentista. El pas per la presó i per l’exili són un preu personal inimaginable. Però no poden ser la raó ni el motiu per persistir. No hi ha res a culminar. Hi ha un camí a reprendre. Però cal deixar pas perquè el trajecte sigui més fluid. Perquè el que haurien de ser agraïments cada cop s’estan convertint més en retrets. Deixant pas el que es fa és obrir camí.