L’heroïna Isabel Vila, ara en llibre

Va ser Carles Rahola, escriptor i periodista màrtir, qui va elevar en els seus escrits Isabel Vila Pujol a la categoria d’heroïna. Ho va ser, si seguim el relat que el republicà i federal Pere Caimó va fer del Foc de la Bisbal (1869), que ell mateix va dirigir i que li va valdre una condemna a mort. També Isabel Vila va tastar anys després l’exili per raó de les causes que defensava amb vehemència i que li han valgut ser considerada la primera sindicalista catalana. En vaig sentir a parlar per primera vegada a Francesc Ferrer i Gironès, i després en vaig saber més coses gràcies a la caminada anual que es fa des de Llagostera a la Bisbal, pel mig de les Gavarres, per commemorar la que Isabel Vila i altres dones van fer per donar suport a l’aixecament republicà que va acabar amb victòria militar de Caimó i curiosament amb el seu arrest perquè qui comandava les forces governamentals no sabia què era l’honor i la dignitat i el va trair. En els darrers anys la figura d’Isabel Vila ha estat més coneguda i reconeguda gràcies a la feina de moltes persones que van aconseguir que fa dos anys es fes un homenatge nacional a Isabel Vila i Pere Caimó a Sant Feliu de Guíxols, d’on el federal ganxó va ser alcalde en dues ocasions. Darrere de l’homenatge, entre altres personalitats hi havia Toni Strubell i Trueta i Núria Bassa, que ara presenten un llibre il·lustrat sobre Isabel Vila amb Pilarín Bayés com a il·lustradora. Magnífic llibre que ha publicat Editorial Llibres del Segle i que mereix un llarg recorregut.

Isabel Vila. La primera sindicalista catalana és una gran aportació a la recuperació de la memòria històrica i a la visibilització del paper de les dones en la lluita pels drets socials civils dels catalans. Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896) va reivindicar des de Llagostera –on els seus pares s’havien traslladat per raons de feina– que els nens de menys de tretze anys treballessin només cinc hores perquè així poguessin anar a escola. Va lluitar pels drets dels nens, però també pels dels treballadors, alguns dels quals la menystenien. Va ser la primera dona dirigent sindical, secretària del Sindicat La Internacional, fundat per Marx i Engels, i una figura clau en l’establiment de l’Associació Internacional de Treballadors a les comarques gironines durant el Sexenni Democràtic. Després del Foc de la Bisbal, va ser mestra i educadora, i és considerada pionera en l’educació de les nenes després de fundar-ne una escola laica a Sabadell.

Les il·lustracions de Pilarín Bayés i els textos de Núria Bassa i Toni Strubell ens la presenten i la reivindiquen. Pilarín, amb el seu traç inconfusible i el seu estil colorista, dona nova vida a la sindicalista llagosterenca qualificada pe Caimó com “activista valenta i decidida, d’autèntic caràcter lluitador”. Cal continuar reivindicant la seva figura. Ho fa el musical IsaVel, i l’obra de teatre Isabel Cinc Hores, escrita per Toni Strubell i interpretada per Carme Sansa. Toni Strubell, autor de Caimó, del qual es porten tres edicions, i coautor d’aquest llibre, té clar el perquè cal continuar reivindicant Isabel Vila: “Serveix com a model per visibilitzar una heroïcitat femenina oculta massa anys als gironins.” Dit queda.