Faig amb la venjança

Quina misèria! Tan bon punt Milei va arribar a l’Argentina es va enfilar i es va regalar en una entrevista exclusiva. El dòberman va deixar clar que no es retractava ni es retractaria de res, que ell és la víctima, i li va tornar a dir de tot menys senyor, a Sánchez. En una demostració superlativa de cinisme, el president argentí va mantenir amb un entrevistador massatgista que Sánchez s’havia donat per entès, que ell no l’havia esmentat directament ni tampoc a la seva dona. Diu que parlava en genèric. O sigui que, com diria l’àvia Neus, ara el dòberman argentí sosté que Sánchez té la cua de palla i sempre es pensa que l’hi foten foc. Els espanyols, que per la diferència horària ahir van haver de menjar per esmorzar Milei abans del Consell de Ministres, es van enxerinar ben enxerinats. El resultat és que a l’ambaixadora li donen vacances indefinides. Que continua l’escalada de declaracions incendiàries. I que ja tornem a tenir una campanya electoral centrada a barrar el pas a la dreta. Escrivia ahir que no sé si Milei consumeix substàncies com deia Puente, però que a aquest pas n’haurem d’acabar consumint els ciutadans per aguantar-los! M’ho he repensat i estic amb la viuda Emma Cullen (Haley Bennett) a Els 7 magnífics (2016) d’Antoine Fuqua quan l’agent federal Sam Chilson (Denzel Washington) li pregunta què espera d’ell. “Busco justícia, però em conformo amb la venjança.” Igual! Espero que algú ens vengi de tant impresentable!