Tribuna
Revertir la massificació?
“Espanya simplement va deixar que les coses del turisme anessin evolucionant soles regides per una sola norma: “Com més turistes vinguin, millor”
“La situació s’anirà degradant cada vegada més, el malestar ciutadà creixerà i es tornarà rebuig a l’estranger: “«Tourists go home»”
Va tenir molt de ressò mediàtic la multitudinària manifestació del 20 d’abril passat a les illes Canàries en què es denunciava les moltes i molt negatives conseqüències que està tenint a les illes la massificació turística, una situació, la de Canàries, que és una mostra de l’estat de coses que es dona a les Balears, nombrosos punts de València i Alacant, diversos llocs de Catalunya i que acceleradament s’està estenent a altres punts d’Espanya impensables fa escassos anys, com Sant Sebastià.
Evidentment la primera reacció és: com pot solucionar-se aquesta cascada de conseqüències negatives que ha generat a Espanya el turisme? Bé, comencem pel final: avui, l’any 2024, aquesta gegantina problemàtica no es pot solucionar perquè ja no hi ha temps. A principis dels 80 haurien pogut establir-se una sèrie d’actuacions preventives integrals que haurien evitat l’actual situació, però avui ja no es pot fer res en absolut, tret que Espanya estigui disposada al fet que el seu PIB es redueixi en més de 150.000 milions de PIB i a perdre gairebé dos milions de llocs de treball.
És fonamental recordar quan el turisme va arribar a Espanya: va començar a arribar a mitjans dels anys cinquanta, quan va començar a formar-se una incipient classe mitjana europea; però Espanya no va fer res perquè vingués ni va fer res per conservar-ho, simplement va deixar que les coses del turisme anessin evolucionant soles regides per una sola norma: “Com més turistes vinguin, millor.” Sense normatives, sense polítiques de millora de la qualitat, oferint sol, platja, alcohol barat i oci sense fre, es va anar formant, majoritàriament, un turisme que requeria escassa inversió i baixa qualificació del personal implicat, una tendència que les xarxes socials han anat realimentant; i aquesta manera de fer va anar copant les economies de diverses regions. Avui el turisme genera a Espanya el 12,8% del PIB i el 12,8% d’afiliats a la Seguretat Social, de fet un de cada quatre llocs de treball creats a Espanya el 2023 els va crear el turisme (al marge del treball no declarat que pugui existir). Baixant al detall, el turisme genera el 40% del PIB de les Balears i el 22% de l’ocupació; el 35% i el 40% de les Canàries, respectivament; el 12% i el 14% de Catalunya; a Barcelona el 7,3% i el 8,6%; a Madrid, el 8% del seu PIB que el 2023 va representar el 35,5% del seu creixement nominal. Però per arribar a aquestes xifres s’ha produït una hiperocupació dels espais públics, la degradació d’ambients naturals i ciutadans, contaminació acústica, brutícia, una carestia inconcebible de l’habitatge, augments generalitzats de preus…
És a dir, aquest PIB i aquesta ocupació que el turisme ha generat l’ha generat perquè s’han anat produint aquestes situacions que avui han arribat a un punt inaguantable i inassumible. Per solucionar això caldria trobar i posar en marxa una sèrie d’activitats que generessin la majoria del PIB i de l’ocupació que avui genera el turisme, cosa que avui, el 2024, és totalment impossible: ni hi ha temps ni inversió, ni, penso, ganes perquè tal com les coses estan hi ha els qui estan obtenint abundants guanys. Què crec que passarà? La situació s’anirà degradant cada vegada més –hi contribuiran fenòmens com la creixent falta d’aigua–, el malestar ciutadà creixerà i es tornarà rebuig a l’estranger: “Tourists go home”. Aquest missatge es reproduirà a l’estranger i seran els mateixos turistes els que buscaran altres llocs on poder fer el que feien a Espanya i de la manera que ho feien però sense rebutjos.
D’AQUÍ deu anys, per dir alguna cosa, gran part del turisme que ara ve a Espanya no vindrà i continuarà venint el turisme d’alt nivell de despesa que ja ve als punts concrets on ja ve. Però gran part d’aquest PIB i d’aquesta ocupació que avui genera el turisme no serà generat per cap altra activitat perquè, simplement, no existeix, per la qual cosa aquestes zones superdependents del turisme s’empobriran, molt. Evidentment hi ha una alternativa: no fer res, que continuï i augmenti la massificació, i convèncer la ciutadania que els efectes produïts pel turisme són inevitables si es vol conservar una part de l’economia i de l’ocupació. I d’aquí un parell de dècades, quan Espanya estigui arrasada, ja veurem com els polítics que avui estan en els governs nacional, regionals i municipals ja no hi seran.