“Catalunya ha votat...”

Salvador Illa deu estar enlluernat de tant veure la llum. Primer va ser l’amnistia, que era “impossible”, “inconstitucional” i “contra l’estat de dret”, fins que ho va deixar de ser per necessitat i per virtut. I ara és el dret a decidir dels catalans. Resulta que, ara sí, el vot dels catalans té un mandat més enllà de les sigles. Ara sí, els vots tenen un valor plebiscitari. I, sobretot, ara sí, cal escoltar aquest mandat, cal fer-li cas i cal implementar-lo sense dubtar. Això és el que diu Illa en l’entrevista que li fa el director de La Vanguardia, Jordi Juan, i que titula “Catalunya ha votat no a anar-se’n (d’Espanya) i sí a consolidar una Espanya plural i diversa”.

És de suposar que Salvador Illa no parla del mandat dels 42 escons socialistes, que no seria majoritari, sinó del mandat dels 74 escons que no volen la independència, comptant-hi els 6 dels Comuns, els 15 del PP i els 11 de Vox –ves per on!–, que quan convé sumen, són útils i no hi ha cordó sanitari que els inhabiliti. Però la qüestió no seria tant això com que el líder dels socialistes catalans faci allò tan extra democratiam que consisteix a esperar que els catalans votin bé per –llavors sí– concedir-los el dret a decidir i que la decisió sigui tinguda en compte. Eureka!, que hauria exclamat Arquímedes. Resulta que la política no és només l’art del possible, com van deixar dit Churchill, Bismark, Maquiavel i, abans que ells, Aristòtil, sinó també l’art de l’impossible. Perquè el mateix Illa i el mateix PSC mai van acceptar que els mateixos 74 escons del Parlament escollit en les eleccions del 2021 (Junts + ERC + CUP) servissin per afirmar que “Catalunya ha votat marxar d’Espanya”. Ni els 68 escons independentistes del 2017 (Junts+ERC+CUP), ni els 72 escons del 2015 (JxSí+CUP). Ans al contrari. Ho van negar. Ho van descartar. Ho van menysprear. No només això, van aprovar la violència policial, la repressió judicial i el segrest de l’autogovern (155) per haver posat les urnes l’1 d’Octubre. Si fossin sincers, ni que fos una vegada en la vida, haurien de reconèixer que el que votin els catalans no els importa una merda, excepte si voten la seva merda.