Lletra petita
Regar la credibilitat
“SOS Costa Brava fa una feina ingent però sap greu que no hagi filat prim amb el lema #ProuCimentMésPinedes
Mira que en fan, de feina, organitzacions com SOS Costa Brava, una federació que aglutina 27 entitats preocupades per la preservació de l’entorn. Segur que sense les seves mobilitzacions el ja molt castigat litoral nord tindria un altre aspecte, que precisament no ens agradaria a una majoria. I s’ha constituït com un potent agent de creació d’opinió pública i fins i tot ha influït en decisions transcendentals del govern com ara la revisió del Pla Director Urbanístic (PDU). Però la credibilitat costa tant de guanyar i tan poc de perdre que s’ha d’anar amb peus de plom. I el lema que exhibeixen tot sovint –tan sovint que presideix el seu compte d’X– no els ajuda.
Aquest #ProuCimentMésPinedes és decebedor. Fora que siguis un promotor o constructor, és fàcil estar d’acord amb la primera meitat, però la segona no s’aguanta. Més pinedes, quan una de les principals preocupacions del país és l’excessiva proporció –gairebé dos terços de la superfície total– de massa forestal? Més bosc, quan els tècnics avisen que els arbres competeixen per retenir la (poca) aigua que hi hagi? Més arbres que, en temps de sequera, moren i són combustible? I, ja que hem arribat al foc i posats a reclamar més vegetació, no seria millor més alzines i suros que pins, que propaguen el foc a gran velocitat?
Sap greu que no filin més prim. Només cal passejar des de Calella de Palafrugell fins a Pals, o circular per la C-31 i fixar-se en les Gavarres que miren al mar: habitatges i arbres intercalats de manera irracional. És d’insensats escampar cases enmig d’un bosc mediterrani però, un cop hi són, toca esponjar la massa forestal, eliminar la que és morta i obrir i mantenir tallafocs. La tan celebrada restricció d’accés motoritzat al medi natural no impedeix constatar que una de les seves conseqüències és que la vegetació ha engolit camins i corriols –també petits tallafocs i vies d’accés per als bombers– que el pas de vehicles contribuïa a mantenir. La contaminació que genera no tenir desdoblada l’anella que formen la C-31, la C-65 i la C-66 (per entendre’ns, Girona-Llagostera-Palamós-la Bisbal), amb aturades fins i tot per mobilitat laboral diària, mereix alguna cosa més que una oposició frontal que no és mai una solució. La realitat és més polièdrica del que alguns admeten.