Hi ha de tot

Hi ha qui s’alimenta del rebuig dels altres i qui com a mínim serveix de mal exemple. Hi ha humans escassos que, per no fer, no fan ni sinapsis neuronals. Hi ha mosses sense domesticar i gates maules disfressades de beates. Hi ha la tertúlia viva de bar i el tedi d’una conferència acadèmica. Hi ha l’esmorzar de forquilla i la ganiveta de l’ull de Buñuel. Hi ha el polític competent i la mentida que acabo d’escriure. Hi ha la pedra amb història i el museu dels capbuits. Hi ha el ludòpata amb corbata i l’artista amb xandall d’acetat. Hi ha l’anell de plàstic turquesa i els ulls de Santi Balmes. Hi ha bancs de peixos i bancs de fills de puta. Hi ha pedants de la retòrica i espadatxins dialèctics encoberts. Hi ha psicòlegs sense feina i una societat mentalment a la deriva. Hi ha gots d’absenta i absentisme escolar. Hi ha irreverents que van de cara i catòlics de doble moral. Hi ha cançons amb missatge i pseudomúsica per a amebes. Hi ha qui mor d’un càncer de pulmó sense haver fumat i fumadors nonagenaris. Hi ha la prepotència de les grans ciutats grises i la invisibilitat dels pobles de colors. Hi ha la indecència de l’extrema dreta i la defensa dels drets humans de Rosa Parks. Hi ha els aparells d’aire condicionat i les difícils condicions actuals per respirar. Hi ha la censura i les ganes de cremar-ho tot. Hi ha la cervesa artesana i el pixat de burra. Hi ha homes bons i d’altres que assassinen dones. Hi ha qui viu en una road trip i qui sempre rodola en un mal viatge. Hi ha el fred de l’hivern i un Stalingrad interior a ple agost. Hi ha qui només escriu i qui s’esbudella sobre el paper.