Carta curta a Laporta

Benvolgut Joan, Flick serà car, molt car, per barat que vingui i resultats que aconsegueixi. Si fracassa des del punt de vista resultadista, serà més que car. Serà la ruïna. I no només la ruïna econòmica, que ja hi és ara i que ja no es pot dissimular més. Serà la ruïna social. Hauràs ofegat el Barça de tant estimar-lo. Si no venen títols rellevants la segona presidència estarà liquidada i sense escut que la protegeixi. Ho has volgut així en treure Xavi de la mala manera que l’has tret. Pitjor que Koeman, i ja en són dos. De mala manera. Ridícula. Injusta. Patètica. Desagraïda manera. El Barça de les palanques, de la superlliga amb el Madrid, de la sardana Enríquez Negreira i de cap títol aquesta temporada és un Barça sense múscul i amb massa plom a les ales. Miro enrere i no evito pensar, per gran que et considero i simpàtic que em caus, que deus ser molt tòxic en les relacions de proximitat. La llista és massa llarga i diversa perquè tots ells fossin conductors suïcides en direcció contrària. Sandro Rossell. Jaume Giró. Leo Messi. Ronald Koeman. Mateu Alemany. Jordi Cruyff. Xavi Hernández. Ara Víctor Font t’ha demanat un pas al costat si no t’hi veus amb cor, però tu no vas d’aquest pal, ja ho sé. I en la seva carta hi ha molta precampanya, també ho sé. Jo t’ho dic diferent. No t’enroquis, Joan. No facis cap pas al costat, però obre’t. Busca ajuda o no te’n sortiràs. Has petat el darrer escut. Ara vas nu, com el rei.